Una inversió col·lectiva

Des d'una xarxa social un grup de petits inversors han aixecat una sicav popular

És l''alma mater' d'aquest projecte col·lectiu d'inversió. És l'única sicav creada a través d'una xarxa social i una de les poques que poden presumir que aquest instrument d'inversió no és només per a rics.

Una inversió col·lectiva_MEDIA_1

Una inversió col·lectiva_MEDIA_1 / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
MAX JIMÉNEZ BOTÍAS / BARCELONA

Les sicav són instruments d'inversió col·lectiva que per la seva definició legal són, probablement, els més col·lectius dels formats a l'ús en el mercat de l'estalvi. No obstant, la pràctica habitual de la banca i les gestores ha acabat torçant la llei per fer d'aquestes plataformes d'estalvi patrimoni de rics, individualment o a través de family offices -empreses familiars d'inversió- al construir una façana col·lectiva -amb inversors que realment no ho són- per al que acaba sent una pràctica individual o restringida a únicament uns quants. És clar que aquesta història, tot i que freqüent, no és única: dijous es va firmar davant notari l'escriptura de la primera sicav popular o, més ben dit, nascuda d'una xarxa social. Es denomina Smart Social Sicav i, per descomptat, és el producte del treball comú d'un grup de persones interessades pels temes financers, amb un nexe d'unió: Unience, una xarxa social financera, creada per Vicente Varó, en què participa com a accionista Abante Asessores, i altres socis minoritaris.

«Que ningú es pensi que el procés de creació ha sigut fàcil. Vam començar el 2011 i encara no s'ha acabat», explica José Sánchez, president de la societat en aquest procés constituent, que té com a nick (pseudònim digital) a la xarxa Andrés Llorente Fernández, nom amb què, a més, realitza un blog financer. El projecte encara necessita l'aprovació definitiva de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) -ja té el vistiplau previ-, i la seva entrada a cotitzar en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB).

Però abans ha hagut d'anar cremant etapes en aquest procés de quatre anys: «Vam començar escollint un gestor d'entre un grup de 40  i vam aconseguir que fos contractat per la firma GPM Agencia de Valores», explica Sánchez. Es tracta d'Antoni Fernández, un inversor de Vic que utilitza l'anàlisi tècnica i que té com a estratègia invertir en renda variable dels Estats Units i Europa i en mercats líquids, com ara l'Eurostoxx, el DAX de Frankfurt o l'Ibex.

Paral·lelament es va iniciar el procés més complicat: reunir un centenar d'accionistes de la sicav i, com a mínim, aconseguir 2,4 milions d'euros, que és l'import mínim per poder-la constituir. «L'objectiu real és arribar als 500 accionistes, ja que el tractament fiscal millora amb aquesta xifra», explica Sánchez. A partir dels 500 socis la sicav  funciona com un fons d'inversió, ja que es poden traspassar capital d'altres fons sense pagar impost per les plusvàlues generades.

Ja no hi són tan lluny, la firma compta amb 420 accionistes i un capital de 4,2 milions d'euros. Per arribar fins aquí va comptar amb l'ajuda d'Inversis Institucional, una societat de Banca March que actua com a dipositària i que es va encarregar de la formalització jurídica i va actuar com a accionista transitori al comprometre els fons necessaris per constituir la firma mentre no s'hi incorporaven nous accionistes i aportaven el seu capital. Quan els fons van estar compromesos es va portar a terme el mandat de gestió a la societat de borsa GPM.

Etapes cobertes

Notícies relacionades

Totes aquestes etapes ja s'han cobert i se'n poden extreure algunes conclusions: «La gran força de les xarxes socials, que permeten convertir un somni individual en col·lectiu en poc temps», considera Sánchez. «Quatre-cents accionistes han mantingut la il·lusió durant aquests quatre anys i han aguantat fins a arribar al final», afegeix. «Hem demostrat que es pot crear un sicav des del principi sense saltar-se passos», defensa.

A Espanya hi ha registrades un total de 3.200 sicavs, però només 25 compten amb més de 500 accionistes, una petita mostra que aquestes institucions són menys col·lectives del que haurien de ser-ho. En aquest cas, el 24% dels accionistes són de Madrid, el 15% de Barcelona, un 6% de Sevilla i la resta d'altres zones d'Espanya. El registre no està tancat, encara s'esperen nous socis, que s'hi poden incorporar abans que comenci a cotitzar al MAB o quan ja estigui registrada i se'n coneguin les possibilitats de revalorització. En un o altre cas hi ha una cosa que es mantindrà: «La transparència per a l'accionista, que cada dia coneixerà les decisions d'inversió preses pel gestor».