La cuina de CCOO

Les grans empreses tecnològiques d'avui dia van ser creades de forma molt modesta per alumnes avantatjats en diversos garatges. Salvant les distàncies, el moviment obrer organitzat durant el franquisme va néixer fa 50 anys en diverses fàbriques, esglésies i en una cuina. Era la cuina de Josep Maria Folch, un operari metal·lúrgic de l'antiga fàbrica de motos de Montesa que es va convertir en un dels pioners de les Comissions Obreres (CCOO) que desafiaven la repressió del general Francisco Franco i de l'aparell de l'Estat i que avui reivindicarà el sindicat com a imatge dels seus orígens en un moment en què les centrals estan a l'ull de l'huracà per les pressions i les crítiques.

A la seva cuina d'un modest pis del barri obrer de Nou Barris a Barcelona, Folch i altres activistes que actuaven d'enllaços sindicals en empreses emblemàtiques van preparar la primera manifestació. Abans van ser necessaris desenes de militants de diferents partits de l'òrbita comunista que es van infiltrar com a enllaços sindicals a les empreses i que van anar prenent consciència col·lectiva. D'aquests primers contactes entre els responsables de diferents Comissions Obreres va sorgir la necessitat d'agrupar-se i organitzar els grups sindicals en un moviment obrer transversal. Així es va arribar a la convocatòria, tal dia com avui de fa 50 anys, d'una reunió a la parròquia de Sant Medir de Barcelona en què van participar uns 300 enllaços sindicals de Barcelona i altres ciutats catalanes que va ser un dels embrions de què va sorgir el sindicat CCOO.

«La policia ens seguia de prop i va intentar infiltrar-se en la reunió de Sant Medir. A l'inici de la trobada, per aïllar els policies infiltrats, ens vam agrupar per empreses, de manera que ells van quedar aïllats i van haver d'abandonar la parròquia. Malgrat això, ens van fer fotos per tenir-nos fitxats», explica Josep Maria Folch gràcies a una memòria que conserva tots els detalls d'aquells moments històrics. Recorda perfectament com es va escapar pels pèls de ser detingut el 20 de febrer de 1965 al rebre l'avís que la policia estava a punt d'entrar a casa seva després d'haver capturat la resta de la cúpula.

Per evitar ser blanc de la policia franquista i del Tribunal d'Ordre Públic (TOP), va estar amagat diversos dies. Es van inspirar en les revoltes obreres d'Astúries i el País Basc per armar-se de valor i desafiar el poder totalitari per reivindicar quatre mesures bàsiques: «Vam centrar les nostres reivindicacions -relata- a demanar un salari mínim, el dret de vaga, l'escala mòbil i la llibertat sindical».

En el conclave de Sant Medir també hi va participar Conxita Vila, una de les primeres treballadores de la fàbrica de Seat a la Zona Franca de Barcelona. «Jo treballava com a assistenta social i atenia molts treballadors i famílies necessitades en un moment en què hi havia moltes necessitats socials que eren molt difícils de resoldre», assegura Vila.

Notícies relacionades

Cementos Molins unifica en una marca els seus negocis i remarca l’aposta verda

Galán: "Valem més que totes les energètiques espanyoles juntes"

Tant Folch com Vila consideren que algunes de les reivindicacions de fa 50 anys tornen a ser vàlides avui com a conseqüència dels efectes de la crisi, les retallades i la voracitat de moltes empreses «deshumanitzades». «Estan ofegant de mala manera la gent i haurien de donar gràcies a l'economia submergida i no criticar-la tant perquè permet a molta gent subsistir», indica Vila amb un to crític intacte. «Potser estem fins i tot pitjor -afegeix- en alguns aspectes, com la persecució dels treballadors», en referència als sindicalistes que han ingressat a la presó o estan pendents de judici per les querelles presentades per la fiscalia motivades per actuacions en les vagues generals.

Els supervivents dels fundadors tornaran a ser protagonistes en els actes convocats per CCOO per commemorar l'aniversari i els valors dels seus orígens. Josep Maria Folch animarà l'actual secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, a «sortir més al carrer per defensar els drets laborals i socials».