Itàlia, el problema

La diana de la sospita i els temors que durant bona part dels últims anys estava instal·lada sobre el sector financer espanyol va lliscar ahir a altres països, particularment a Itàlia. Dels 25 bancs que van suspendre l'examen del Banc Central Europeu (BCE), sobre un total de 130 d'analitzats, nou eren del país transalpí, davant els tres de Grècia, tres de Xipre, dos d'Eslovènia, dos de Bèlgica i un de Portugal, Àustria, Irlanda, Alemanya, França i Espanya, respectivament.

A aquest grup d'entitats se'ls han descobert unes necessitats de capital d'uns 24.620 milions d'euros amb dades del tancament del 2013 per afrontar una evolució de l'economia molt pitjor de la prevista. Itàlia (9.760 milions), Grècia (8.720) i, en menys mesura, Xipre (2.370) i Portugal (1.150) és on s'han detectat més problemes, a gran distància d'Àustria (860 milions), Irlanda (850), Bèlgica (540), Alemanya (230), França (130), Eslovènia (60) i Espanya (32).

Els assenyalats

No obstant, el nombre de suspensos baixa tenint en compte les mesures de recapitalització adoptades els tres primers trimestres del 2014. La necessitat de capital es redueix llavors a 9.450 milions d'euros, repartits entre quatre bancs italians (3.310 milions), dos de grecs (2.690), dos d'eslovens (60), i un de Bèlgica (340), Xipre (180), Portugal, Àustria i Irlanda (en aquests tres casos, per les quantitats ja assenyalades).

Es tracta dels italians Monte dei Paschi di Siena (2.110 milions), Banca Popolare di Milano (170), Banca Popolare di Vicenza (220) i Banca Carige (810); els grecs Eurobank (1.760 milions) i National Bank of Greece (930); el xipriota Hellenic Bank (180); els eslovens Nova Ljubljanska Banka (30) i Nova Kreditna Banka Maribor (30); el portuguès Banco Comercial Português (1.150); l'austríac Oesterrei-chischer Volksbanken (860); l'irlandès Permanent Tsb (850), i el belga Dexia (340).

Aquestes entitats tenen ara dues setmanes per presentar al BCE un pla de recapitalització, que han d'haver completat amb èxit a l'abril o al juliol, en funció de la part de l'examen que hagin suspès. Si finalment no aconsegueixen augmentar la seva solvència per vies privades (en el mercat o a través de quitacions als seus accionistes i un cert tipus de creditors), hauran de ser rescatades amb fons públics (nacionals en primera instància i europeus si el país no pot aportar-los).

Més ajudes

El subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, va donar per fet que en alguns països s'haurà de recórrer a les injeccions de recursos públics. «En la majoria dels casos podran fer-ho per ells mateixos. Alguna entitat en concret pot tenir tensions, especialment les que estan en fase de reestructuració, però hi ha mecanismes», va assegurar.

La Comissió Europea, en aquest sentit, va afirmar que la «prioritat serà garantir que qualsevol dèficit de capital es cobreixi amb fonts privades» i va afegir que, si calen ajudes, vigilarà perquè es limitin al «mínim necessari».

Notícies relacionades

Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies

L’opa al Sabadell amenaça l’idil·li d’Illa amb l’establishment barceloní

Al mercat ha preocupat durant les últimes setmanes que la Unió Europea pugui haver de rescatar Grècia una vegada més pels resultats de la seva banca. Les dues entitats del país amb necessitats de capital, no obstant, van assegurar ahir que amb els resultats que han obtingut des de principis d'any en tindran prou i no requeriran captar recursos addicionals.

A Itàlia, el banc central va treure importància als suspensos i va assegurar que els resultats «confirmen la solidesa global» de la seva banca. Per la seva part, la Banca Monte dei Paschi di Siena, entitat en reestructuració i amb el suspens més gran de tot l'examen, va assegurar que està estudiant diferents mesures per pal·liar el seu dèficit de recursos propis.