Una classe per a socialistes

El ministre Cristóbal Montoro, des de la tribuna d'oradors, va criticar ahir el socialista Pedro Sánchez que no hagués aprofitat el debat de Pressupostos per demostrar els seus coneixements com a professor d'economia. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, als passadissos de la Cambra, va fer el mateix. El secretari general del PSOE va rebre els dards sense perdre el somriure. Òbviament, el seu objectiu en el seu primer ple dedicat als Comptes de l'Estat no era donar una classe a ses senyories, sinó aconseguir connectar amb els seus propis companys de bancada ara que ha complert cent dies al capdavant del partit i se li han posat els primers peròs, especialment des de l'Andalusia de Susana Díaz.

També va mirar Sánchez d'utilitzar un llenguatge senzill i directe (malgrat que el seu discurs va tenir trams desfilats) per tal de ser entès pels ciutadans que poguessin estar seguint un debat que, en principi, és poc atractiu per a l'opinió pública. Va repetir fins a la sacietat la paraula «engany». També el vocable «desigualtat». Va carregar contra una reforma fiscal que, al seu entendre, suposa un «regal» per als més rics i es va burlar de les optimistes previsions del Govern, que va qualificar de «ficció de sèrie B... com la comptabilitat del PP».

Va ser precisament la seva menció específica a dos dirigents populars esquitxats les últimes hores per casos de corrupció, Rodrigo Rato [cas Bankia] i Ángel Acebes [cas Gürtel] la que va provocar un dels aplaudiments més grans de la seva bancada, ansiosa d'un cos a cos amb un ministre que s'havia esplaiat a recordar la mala herència econòmica que va deixar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i que va fustigar dialècticament Sánchez tant com va poder.

Assemblea de Caja Madrid

«Reivindicar aquests dies el llegat de Rato i Acebes em sembla obscè», va dir Sánchez, que també es va recordar de Luis Bárcenas i la seva relació per sms amb Rajoy. L'atreviment no li va sortir gratis al secretari general dels socialistes: va escalfar els diputats populars, que van pujar el to dels seus comentaris a l'hemicicle. També al ministre Montoro, que va recordar a Sánchez que al seu dia va ser membre de l'assemblea de Caja Madrid i que hi era per «controlar». «Enhorabona. Li donaré l'enhorabona amb sinceritat per la qualitat de la seva feina», li va replicar amb sorna Montoro.

Però el debat, afortunadament, no es va quedar en la corrupció i va entrar en altres temes sensibles.

Notícies relacionades

El Govern central promet als funcionaris pagar-los «ben aviat» la pujada salarial del 0,5% que els deu des de l’any passat

El Cercle rebutja frontalment una fusió BBVA-Sabadell per frenar l’excessiu poder de Madrid

Les quatre propostes

Sánchez va escollir per al solemne debat quatre propostes que ja s'havien exposat en setmanes anteriors: va demanar la reindustrialització del país; un nou impuls per a polítiques actives d'ocupació i repensar l'estratègia de salaris; va reclamar una reestructuració del deute hipotecari de ciutadans i pimes (i no només per a bancs i radials) que pugui beneficiar més de 500.000 famílies, a més d'un pacte d'Estat per eradicar la pobresa infantil a Espanya. Aquest punt va provocar un «ohhhhhhhh» irònic de la bancada popular. Miraven de ridiculitzar que el PSOE portés aquest assumpte a un debat de pressupost. Montoro, quan va recuperar el torn de paraula, va demanar que es deixés al marge un tema «tan seriós». El ministre va acabar expressant a Sánchez que, segons el seu parer, no havia donat la talla en un debat d'altura. Poc li va importar al socialista la qualificació que li va donar Montoro. A ell el preocupa, cent dies després de ser elegit com a líder, la nota que li posin els seus.