El Govern avisa als ajuntaments que han de complir la llei i no negar el padró a persones migrants

El Govern recorda als ajuntaments que dificulten l’empadronament de les persones migrants que han de «complir la llei». Així ho ha advertit la portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, just el dia en què entra en vigor la reforma del reglament d’estrangeria que, segons els càlculs del Govern, hauria de facilitar que200.000 persones regularitzin la seva situació durant els pròxims dos anys a Catalunya. No obstant, les traves que posen alguns consistoris que han endurit en els últims mesos l’accés al padró poden torpedinar aquest objectiu.

Aquests ajuntaments estan governats per diferents partits, com Junts, el PSC, el PP i, en el cas de Ripoll, Aliança Catalana. Junts va aprovar en laconvenció municipalistaque va celebrar a principis d’aquest mes un document, avançat per EL PERIÓDICO, en què es mostra favorable a vetar la inscripció al padró dels que viuen en immobles okupats i acabar amb la possibilitat d’empadronar-se en equipaments municipals o a l’espai públic. Es tracta d’una pauta, no obstant, que estan aplicant també altres ajuntaments en un moment en què l’extrema dreta s’obre pas amb discursos contra la immigració.

Notícies relacionades

Sectors del PSOE reclamen a Sánchez una crisi de Govern de pes

Mazón en l’aire i ni rastre de la dana

Paneque no ha entrat en detall, però sí que ha advertit que «el Govern està compromès» amb el compliment de la normativa de la mateixa manera que considera que «haurien d’estar-ho» els consistoris. A les portes d’arribar a l’equador del mandat municipal, els partits estan començant ja a activar la maquinària per a les eleccions del 2027. Precisament el Govern de Salvador Illa ha reprès la llei de barris amb una inversió de 1.000 milions d’euros en cinc anys i l’ha presentat com una eina per fer front als discursos reaccionaris.

Els càlculs del Govern

El nou reglament d’estrangeria rebaixa a dos anys el temps d’arrelament perquè les persones migrants puguin regularitzar la seva situació i obtenir permisos de treball i de residència. No obstant, el padró és un requisit imprescindible per poder acreditar aquest temps d’arrelament. Els càlculs de la delegació del Govern sobre quantes persones podran regularitzar la seva situació amb la reforma del reglament és estimat, ja que, asseguren, hi ha qui pot decidir anar-se’n, canviar d’autonomia o bé no tramitar els papers.