Conseqüències d'un dels casos de corrupció més importants

Els Núñez, a un pas de la presó

L'Audiència decreta que l'expresident del Barça i el seu fill han d'entrar a la presó

La interlocutòria, recurrible, considera que l'Estat no els atorgarà «cap indult»

3
Es llegeix en minuts
JESÚS G. ALBALAT/ AGUSTÍ SALA / BARCELONA

Aun pas de la presó. L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés a la presó de l'expresident del FC Barce-lona Josep Lluís Clemente (83 anys) i del seu fill Josep Lluís Núñez Na-

varro (55 anys), al rebutjar la seva petició per suspendre de manera provisional l'execució de la seva condemna a dos anys i dos mesos de presó mentre es decideix la seva petició d'indult. Els afectats encara poden presentar un recurs de súplica davant la mateixa sala que ha pres aquesta determinació.

En una interlocutòria notificada ahir, la Secció Novena de l'Audiència desestima la petició dels Núñez, condemnats per un dels casos de corrupció més importants destapats a Catalunya. El fiscal Emilio Sánchez Ulled va presentar el setembre passat un escrit a la sala corresponent en el qual s'oposava que se suspengués l'execució de la sentència.

En el text de l'Audiència es considera que en qüestions com les que es debaten «l'existència de raons de justícia, equitat o utilitat pública, exigències en certs tipus de delinqüència (coll blanc, malversacions, tortures, etc.), resulten de difícil o impossible justificació».

EQUITAT I JUSTÍCIA/ A més a més de qüestionar la institució de l'indult, els jutges mostren el seu convenciment que l'Estat no atorgarà «cap indult» per casos de corrupció. «Si en una primera aproximació, la petició d'indult apareix envoltada de circumstàncies que donen contingut als criteris d'equitat, justícia i utilitat pública que han de fonamentar la concessió de tot indult, l'actitud haurà de ser favorable a la suspensió de l'execució de la condemna», raona l'Audiència.

El tribunal també és partidari de concedir provisionalment la suspensió de la condemna si és «previsible» la concessió de l'indult. Però, en canvi, si no s'evidencien motius d'«equitat o justícia» que puguin portar a l'indult, com creu que passa amb els Núñez, la resposta judicial «haurà de ser contrària a la suspensió».

L'Audiència de Barcelona va condemnar el juliol del 2011 a sis anys de presó l'expresident blaugrana i el seu fill per subornar inspectors d'Hisenda perquè fessin els ulls grossos en les seves revisions i eludir així el pagament d'impostos dels beneficis obtinguts per la seva empresa, el grup Núñez i Navarro.

No obstant, el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna fins als dos anys i dos mesos de presó, al·legant les dilacions indegudes en la macrocausa judicial, davant la qual cosa Núñez i el seu fill van sol·licitar un indult i van reclamar que, mentrestant, se'n suspengués l'ingrés a la presó.

Igual que la fiscalia i l'advocacia de l'Estat, la Secció Novena de l'Audiència de Barcelona ressalta les conductes «gravíssimes» per les quals van ser condemnats els afectats. Es recorda que els responsables del Grup Núñez i Navarro «van acceptar un disseny financer contrari a les normes tributàries, del qual obtenien un estalvi fiscal indegut i molt suculent (...)».

EL PRINCIPAL CAS / L'Audiència al·lega que s'ha de tenir en compte el context en què els Núñez van cometre el seu delicte, en el marc del conegut com el cas Hisenda, «un, si no el de més rellevància de corrupció conegut en la història judicial de Catalu-nya». A diferència dels Núñez, qui sí que va ingressar voluntàriament a la presó per complir la pena imposada (sis anys i 10 mesos) va ser l'exinspector en cap d'Hisenda a Catalunya Josep Maria Huguet. Pel cas també van ser condemnats quatre funcionaris més de l'Agència Tributària a penes d'entre sis anys i sis mesos.

Notícies relacionades

De les sentències es desprèn que els inspectors d'Hisenda van teixir una xarxa d'interessos per afavorir l'estalvi fiscal dels empresaris, que van contribuir amb generosos suborns a la trama formada pels actuaris sota un «estret pacte de silenci», segons la resolució dictada per l'Audiència.

Els fets van tenir lloc fa 21 anys i des que va començar la investigació fins que es va dictar la primera sentència van passar 12 anys i mig. Aquest procés judicial va acabar amb les aspiracions del socialista Josep Borrell de ser candidat a la Presidència del Govern. El polític va haver de dimitir al sortir a la llum la implicació en el cas de dos directes col·laboradors seus.