La crisi de Caja Madrid causa els primers cessats

El que no va aconseguir l'enfonsament i posterior desaparició com a entitat financera de Caja Madrid després de la debacle de Bankia i anys de pèssima gestió, ho ha aconseguit l'escàndol per la despesa milionària per part de directius i consellers de l'entitat en targetes per a ús privat. Amb diferents graus, els partits polítics i sindicats que van situar moltes d'aquestes persones als seus càrrecs a la caixa van posar ahir el crit al cel i van prendre mesures, des de fer fora dos dels seus actuals càrrecs fins a obrir investigacions internes que podrien provocar la seva expulsió de les organitzacions.

L'acció més contundent va ser la del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, al cessar Pablo Abejas, actual director general d'Economia del Govern regional, que es va gastar 246.700 euros amb la targeta de Caja Madrid en els seus set anys com a conseller. Abejas va ser una de les peces amb què Esperanza Aguierre, expresidenta de la Comunitat, va intentar fer fora Miguel Blesa -expresident de la caixa, recolzat per l'aleshores alcalde de la capital, Alberto Ruíz Gallardón- per substituir-lo, precisament, per González.

A més, l'Executiu madrileny va recórrer al protectorat que exerceix sobre la Fundació Caja Madrid (hereva de l'obra social i el mont de pietat de la desapareguda caixa, sense vinculació ja amb Bankia) per obligar a dimitir la seva presidenta, Carmen Cafranga, que es va beneficiar per un valor de 175.200 euros en 10 anys en l'entitat financera. Cafranga també era persona de confiança d'Aguirre i González.

La Comunitat, a més, se n'ha volgut rentar les mans, amb l'argument que no té competències en supervisió financera perquè aquestes depenen del Ministeri d'Economia. El cert és que això és així ara, però durant bona part del període 2003-2012, en què més de 80 consellers es van gastar 15,5 milions en aquestes targetes, les competències estaven compartides per la Comunitat i el Banc d'Espanya.

A QUI MÉS MAL LI FA / El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va qualificar d'«execrable» l'ús de les targetes. «Si a algú li fa mal és a mi», va afirmar el que també va ser ministre en l'anterior Govern del PP sota la vicepresidència de Rodrigo Rato, durant el mandat del qual a Bankia es va mantenir l'operativa, encara que més reduïda . «Tot això surt ara perquè han millorat els controls, no passa en aquella entitat ni en cap entitat de caràcter públic o semipúblic», va assegurar.

Notícies relacionades

La cúpula de Caja Madrid va gastar 15,5 milions en benefici propi

La Generalitat promet reforçar les inspeccions al camp després de la mort per calor d’un temporer a Alcarràs

Des dels altres partits amb representació en els òrgans de govern de la caixa, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va prometre obrir una investigació i expulsar de la seva formació els afiliats consellers de Caja Madrid de qui es demostri que van fer un ús indegut de les targetes. IU, pel seu costat, va reclamar un «càstig penal» per als beneficiaris i va subratllar que el seu exdirectiu Jose Antonio Moral Santín, un dels consellers de la caixa que més van gastar, no és afiliat des del 2012. En un to més tebi, els sindicats CCOO i UGT van anunciar l'obertura d'un expedient als seus representants a l'entitat a partir del qual es prendran mesures.

Alguns dels consellers beneficiats per les targetes es van defensar. Cafranga va resumir l'argumentació general: el «sistema de compensació» està «documentat i definit» en els òrgans de govern de la caixa «des dels ja remots temps del 1988», és un «model generalitzat» en el sector i està controlat pel Banc d'Espanya.