Bermudes entre americanes

El pont aeri ja no és el que era. Entre els mudats homes i dones de negocis, habituals clients de la connexió aèria directa entre Madrid i Barcelona, s'hi poden veure ara persones vestides de manera informal, amb poca o cap pinta d'anar en viatge llampec per una reunió de feina. És la imatge que resumeix com ha canviat aquesta ruta i com ha hagut d'adaptar-se Iberia al descens de passatgers davant la competència de l'AVE i altres aerolínies.

Com que un avió a mig ocupar no és rendible, la companyia que presideix Luis Gallego intenta omplir els seients lliures amb un altre tipus de passatgers. Així, als aparells que cobreixen el pont aeri s'hi barregen clients d'aquest servei amb altres que viatgen en vol regular de llarga distància, generalment amb destí o origen a Llatinoamèrica, i que fan escala a Madrid. La diferència és que els primers han pagat per un bitllet obert (arriben i embarquen en el primer vol que surt) i només fan la ruta Barcelona-Madrid, mentre que els segons són vols tancats de trajectes més llargs. Diferents preus i rutes, però tots al mateix avió.

El gener del 2008, un mes abans de l'estrena de l'AVE Barcelona-Madrid, nou de cada 10 passatgers que viatjaven entre les dues ciutats elegien l'avió. Sis anys després, s'ha reduït a menys de la meitat.

Notícies relacionades

El Cercle rebutja una fusió del BBVA i el Sabadell per frenar el poder de Madrid

L’advocada De Miguel derrota Cuerva i presidirà Cepyme

Els responsables que decideixen, en una empresa, si els seus empleats viatjaran en AVE o en avió troben cada vegada més avantatges en el tren. Per comoditat (connecta de centre a centre) i per preu (en l'alta velocitat es poden trobar ofertes per uns 100 euros si es contracta amb antelació, mentre les tarifes del pont aeri són fixes, al voltant de 370 euros). També per una qüestió d'horaris: el pont aeri ha reduït freqüències i l'AVE les està augmentant.

Si es pot planificar, els professionals dels viatges corporatius es decanten per l'AVE. Excepte un cas en què el pont aeri no té rival: quan sorgeix una urgència i no hi ha temps a perdre.