DEMANDANTS de FEINA al SERVEI PÚBLIC

'Sorpasso' fràgil en ocupació

El descens de 29.841 aturats registrats al juliol causa dubtes a la CEOE i decep el BBVA

La desocupació baixa per primer cop de la xifra amb què va començar a governar Rajoy el 2011

Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a Girona el juliol passat.

Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a Girona el juliol passat. / JOAN CASTRO / ICONNA

3
Es llegeix en minuts
ANTONI FUENTES
BARCELONA

Encara que amb la boca petita, el Govern del PP va proclamar ahir el sorpasso en matèria d'atur. Per primera vegada des que Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa, la desocupació registrada a les oficines del Servei Públic d'Ocupació (Sepe) va baixar, el juliol passat, del nivell heretat de l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el desembre del 2011. Però el sorpasso és pírric, de només 2.499 aturats menys i en plena temporada turística. Aquesta fragilitat juntament amb un descens de l'atur més modest del que s'esperava, de 29.841 demandants de feina, i la ingent borsa de desocupats buscant una sortida (4,4 milions de persones) va portar el Ministeri d'ocupació a passar de puntetes per l'èxit laboral.

La rebaixa de la desocupació durant la legislatura és un objectiu clar que té el PP per presentar-se a les eleccions amb la medalla d'haver invertit la tendència de la caiguda del mercat laboral. En les seves previsions per al 2014 i el 2015 confia que s'hauran creat 650.000 llocs de treball.

DE L'EUFÒRIA AL PERFIL BAIX / No obstant, l'Executiu va optar ahir per donar un perfil baix a les dades del Sepe, a diferència del que va passar fa dues setmanes amb els més de 400.000 llocs de treball -marcats per la precarietat- que s'havien creat el segon trimestre de l'any, que va suscitar l'eufòria de Rajoy i els seus ministres.

La secretària d'Estat d'Ocupació, Engracia Hidalgo, va recórrer al manual per acollir-se a les estadístiques més beneficioses per tapar el que als ulls de molts és una decepció inquietant després de l'última EPA. Segons el seu parer, el «dinamisme» del mercat de treball respon a una tendència estructural i no conjuntural. Però la dada de la desocupació desestacionalitzada va en contra d'aquesta interpretació perquè sense comptar amb l'efecte positiu de l'empenta estiuenca del turisme, la xifra de demandants d'ocupació hauria pujat en 32.357 persones. «Es correspon amb la sèrie històrica», va dir el ministeri per treure-hi ferro.

A Catalunya les dades no van ser gaire més pròsperes al comptabilitzar un descens de 1.983 aturats al juliol, encara que el secretari d'Ocupació, Joan Aregio, les va qualificar d'«especialment positives» al produir-se en un mes en què abunden més els augments de l'atur que els descensos i va afegir que confirmen «una tendència registrada des de fa mesos». Els 568.231 demandants d'ocupació inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) constitueixen la xifra més baixa des de desembre del 2010, quan Artur Mas acabava de guanyar les eleccions del mes anterior que el van portar a la presidència de la Generalitat.

Notícies relacionades

Aquesta vegada la visió optimista de les dades que van oferir els governs central i autonòmic va ser una excepció. A més a més de les crítiques dels sindicats, que van qualificar de «miratge» la millora de l'ocupació, i de l'oposició política, la CEOE, que fins ara havia apuntalat la teoria de la inflexió en el mercat laboral, va sorprendre a l'expressar dubtes respecte a la consolidació de la tendència a la creació d'ocupació. «Haurem de seguir pendents de l'evolució els pròxims mesos per poder parlar amb certesa d'un canvi de tendència consolidat, perquè estem en el període de l'any de més impacte en la contractació associada a factors estacionals», va destacar.

DECEPCIÓ DEL BBVA / Per al servei d'estudis del BBVA, les dades d'atur de juliol mereixen un «aprovat» però adverteix que són pitjors del que s'esperava perquè trenquen amb la bona marxa del mercat laboral el segon trimestre. Enfront dels 29.841 aturats menys del mes passat, l'entitat n'esperava 86.200. Atribueix les dades al deteriorament del sector agrari i a l'evolució «decebedora» de l'ocupació en els serveis. Fins i tot l'augment d'afiliats a la Seguretat Social en 62.100 treballadors va decebre el BBVA, que n'esperava 20.000 més.