"Catalunya Caixa era inviable: era difícil recuperar les ajudes"

Antonio Carrascosa, director general del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), acaba de pilotar la venda de Catalunya Caixa (CX) al BBVA per 1.187 milions d'euros. L'oferta de l'entitat basca es va imposar a les de Santander i CaixaBank. «Una era més factible, l'altra era impossible d'admetre», revela. Una de les seves prioritats ara és depurar responsabilitats en les entitats financeres que van rebre ajudes públiques.

-Ha afirmat que els problemes de Catalunya Caixa (CX) provenen d'una gestió passada considerada «poc millorable».

-El problema de gestió va ser la concessió de crèdits de manera molt poc prudent. Estem encara rebent i analitzant els informes de les empreses especialitzades en anàlisi forense. Clarament hi ha indicis d'irregularitats passades. Durant els pròxims mesos, quan els hagi revisat un advocat penalista, prendrem les accions oportunes.

-¿Com ha estat el procés?

-Primer van analitzar les operacions les auditories internes de les entitats d'estalvi sota una sèrie de característiques i paràmetres definits pel FROB. Després, sota la supervisió i conformitat del FROB, les diferents entitats van contractar fins a set consultores especialitzades en anàlisi forense per a l'estudi de gairebé 100 operacions. Els treballs estan en fase de conclusió. Una vegada es rebin els informes definitius s'analitzaran des d'una perspectiva jurídica per a l'exercici si es escau de les accions judicials pertinents que es portaran a terme abans de la finalització d'aquest any.

-¿Qui es beneficiarà de les possibles multes o indemnitzacions?

-Les possibles quantitats que es recuperin, si finalment hi ha sentències condemnatòries, seran per al FROB. Fins i tot en el cas de CX i NovaGalicia Banco (NGB), perquè es van incloure clàusules en els contractes de venda per a això.

-¿Hi ha hagut irregularitats en els quatre bancs nacionalitzats (Bankia, CX, NGB i Banco de Va-

 

lencia)?

-Sí. Hem rebut alguns informes preliminars i clarament hi ha operacions en què s'observen indicis de diferents irregularitats.

 

-Miguel Ángel Fernandez Ordóñez, anterior governador de Banc d'Espanya, va dir que la CAM era «el pitjor del pitjor». ¿Es pot dir ara que en realitat ho ha sigut CX?

-Clarament és l'entitat que ha rebut més ajuda pública en relació amb els seus actius.

-¿Es va equivocar l'anterior cúpula del Banc d'Espanya a l'aprovar la fusió que va donar lloc a CX?

-No conec la situació de les caixes abans de la fusió. El que és clar és que si diverses entitats bancàries tenen problemes que poden afectar la seva solvència, una fusió no sol solucionar els problemes.

-Després de la venda de CX, ja s'han perdut uns 34.000 milions d'ajudes de capital del FROB i del Fons de Garantia de Dipòsits. ¿Es donen per perdudes la majoria de les ajudes?

-Encara no es pot afirmar perquè tenim una gran entitat cotitzada, en reestructuració i no en resolució com CX i NGB, que és Bankia. I una altra de menor, BMN, que traurem a borsa per col·locar-ne després paquets al mercat. Fins que no s'acabi la venda d'aquestes dues entitats, i especialment de Bankia per les seves dimensions, no es podrà dir que la majoria de les ajudes s'han perdut. S'intentarà, i encara és possible, recuperar almenys el que s'ha injectat a Bankia i BMN. La recuperació a les tres entitats en resolució, Banco de Valencia, NGB i CX, era complicada per la mateixa definició d'entitat en resolució; és a dir, una entitat inviable. En aquests casos, la recapitalització, majoritàriament, cobrirà pèrdues.

-¿D'on vénen aquestes pèrdues?

-Es produeixen en la seva proporció més gran quan es recapitalitzen les entitats, el 2012. Fins i tot tenen el seu reflex en el dèficit públic. Ja estan registrades. Però es deriven d'un procés dilatat en el temps, de la collita de crèdits atorgats a partir de l'any 2004, aproximadament, en l'apogeu de la bombolla.

 

-¿És possible fer una valoració positiva de la reestructuració financera malgrat les pèrdues?

-Per valorar-les, ja que entenc que tothom està molt preocupat per això, s'han de posar en el seu context. Si no s'hagués reestructurat el sector financer, el Tresor no s'hauria estalviat respecte als interessos del deute públic pressupostats gairebé 14.000 milions d'euros entre el 2013 i el 2014. I no hauria estat possible la recuperació econòmica ni la baixada de la prima de risc des del màxim del 2012 en uns 500 punts. I això són menys costos de finançament per a les empreses i les famílies, que són contribuents. S'ha de fer una anàlisi global, tenint en compte que el sector financer és al centre neuràlgic de qualsevol economia. Una situació de col·lapse del sistema afecta tota l'economia. Un sanejament del sistema acaba beneficiant tots els agents.

-¿Es descarten noves ajudes? ¿Què passarà si, per exemple, alguna entitat suspèn l'examen a la banca europea del BCE?

-No esperem sorpreses negatives en aquest examen. Però si es produïssin les entitats podran recórrer al mercat gràcies a la millora actual de les seves condicions.

-¿Quin grau d'execució ha aconseguit el pla d'ajust de CX?

-Amb dades del juny del 2014, ja ha abordat una mica més del 80% dels compromisos assumits amb la Comissió Europea de reducció de treballadors. Respecte a les oficines, el grau de compliment és del 70%.

-El BBVA ha reservat 450 milions per reestructurar l'entitat. ¿Farà ajustos addicionals?

-Aquesta pregunta s'hauria d'adreçar al BBVA. El que és clar és que haurà de negociar amb Brussel·les per modificar el pla de resolució. Aquesta modificació pot afectar tant els objectius quantitatius d'aprimament de l'entitat com la seva composició. Per exemple, al pla de resolució estan detallades fins i tot les sucursals que s'han de tancar, però pot ser que al BBVA li interessi tancar unes oficines en lloc d'unes altres.

-¿Brussel·les obligarà els accionistes minoritaris, antics preferentistes, a vendre al BBVA?

-Encara no ho sabem. Sembla poc probable donat que considerem que el preu net de l'operació en el seu conjunt és positiu. És a dir, el preu obtingut en la venda de l'entitat supera el cost de les garanties ofertes en els dos processos (la venda del banc i d'una cartera d'hipoteques amb un valor nominal de 6.392 milions d'euros). Durant les pròximes setmanes ho sabrem.

-¿Ha mantingut algun contacte amb la Generalitat durant la venda?

-No hi ha hagut contactes polítics, ni ningú s'ha pronunciat sobre una opció o una altra.

Notícies relacionades

Transports voreja els 8.000 milions d’euros en licitacions del corredor mediterrani des del 2018

Brussel·les millora lleugerament les previsions de creixement per a Espanya malgrat les tensions comercials

-¿Li hauria agradat que Société Générale hagués presentat oferta?

-Hauria sigut positiu. Parlarem amb ells i també amb dos fons que també ho van estudiar per veure per què no ho van fer al final. Sempre és bo tenir una reacció en aquest tipus de processos.