Cambrers i temporers

El mercat de treball ha evolucionat el primer semestre de l'any amb els mateixos símptomes que la macroeconomia: qualsevol mínim signe d'activitat ha estat rebut amb gran expectació i considerat com la panacea que solucionarà l'alt nivell de desocupació. Però la realitat és molt diferent. L'atur registrat en les oficines públiques d'ocupació només ha baixat significativament durant els mesos lligats a les vacances o en etapes de rebaixes. I les activitats que se'n deriven -hostaleria i comerç, fonamentalment- són les que han encapçalat la contractació, cosa lògica si es té en compte el pes del sector serveis en l'economia, que aporta més de la meitat (2,8 milions) d'aturats al sistema i recull el 45% de les ofertes d'ocupació de les empreses de treball temporal.

Les últimes dades d'atur han suposat el segon dejà vu de l'any. El nombre de desocupats apuntats a les oficines de l'antic Inem s'ha reduït en 122.684. Però una cosa semblant va passar a l'abril, quan va coincidir la Setmana Santa. Llavors la reducció de la desocupació va ser de 111.565. Per contra, els mesos de febrer i març van tenir caigudes petites, entre 2.000 i 16.000.

DESPRÉS DE L'EFERVESCÈNCIA / En tot cas l'any es va obrir amb una mala notícia, ja que després de l'efervescència de la contractació per la temporada de Nadal, va arribar el gener amb la ressaca i el final dels treballs temporals. És per això que el primer mes de l'any va mostrar una dada molt negativa: l'augment de l'atur en 113.097 persones. Fins i tot el Govern, que havia decretat el final de la recessió i havia vaticinat la creació d'ocupació neta, es va quedar paralitzat i va confiar en una millora els mesos següents.

La recuperació de l'ocupació s'ha produït en els dos mesos previs a les vacances d'estiu però s'ha de ser prudent. Entre altres coses, cal esperar que passi el període estival de substitucions de cambrers i empleats d'hostaleria en general, així com de dependents de comerç -el turisme de compres està adquirint una gran importància, independentment de la temporada- per determinar l'abast de la pujada de la desocupació que sol produir-se al setembre (menor pels efectes de la verema) i octubre.

Les dades d'evolució de l'afiliació a la Seguretat Social indiquen el pes dels treballs de temporada, en alguns casos no tan sols lligats a les activitats turístiques, sinó també al tancament de balanços de les empreses i a la declaració d'impostos. El principal repunt de l'afiliació ha estat al juny, entre els dies 11 i 27.

Encara que la Seguretat Social encadena 11 mesos de creixement en el nombre de cotitzants, el principal impuls va arrencar a l'abril, mes que va tancar amb una afiliació mitjana de 16.420.853 persones, que han passat a ser 16.684.995 al juny. Tot i això, la corba de descens sembla que ha iniciat el camí, ja que el mes passat es va tancar amb uns 122.000 afiliats menys del que tenia al començament.

El Govern no entra a valorar la qualitat dels llocs de treball creats i si aquests aporten poc en quotes a la Seguretat Social per la seva baixa qualificació i les altes dosis de precarietat. Posa l'accent en el fet que hi ha més cotitzants i, per tant, reducció de l'atur, que és amb el que el pressiona Brussel·les.

Notícies relacionades

Les dones només gestionen una de cada tres empreses franquiciades

Una bona planificació financera permet anticipar necessitats futures

BAIXA QUALITAT / La tendència marcada és que la sortida de la crisi es farà amb ocupació de baixa qualitat: durant el primer semestre, el 90% dels contractes firmats han estat temporals, de jornada parcial o per obra. Només una mica menys de la meitat dels cotitzants a la Seguretat Social tenen un contracte indefinit.

Malgrat que la majoria (el 61%) de les ofertes de treball de les ETT són per a titulats universitaris, la borsa de més atur té el seu origen en la construcció. A més a més, la contractació recent té un marcat biaix masculí, ja que al juny l'atur entre els homes s'ha reduït el 3,2% en la taxa mensual i el 9,2% en la taxa interanual, mentre que el de les dones ho ha fet en menys mesura, el 2,1% i el 4%, respectivament.