Jevons i la seva paradoxa

L'economista anglès William Stanley Jevons ja va explicar al segle XIX que qualsevol situació que permet consumir un recurs de forma més eficient sol provocar un increment d'aquest consum, en lloc del contrari. És el que es coneix com la paradoxa de Jevons (n'hi ha una altra, tràgica: va morir ofegat a la piscina d'un balneari, on era assidu pels seus problemes de salut).

Encara que no sigui un recurs, ahir em va venir aquesta idea al cap al veure el que va passar amb la subhasta del Tresor alemany. El país que mana a Europa s'ha acostumat durant la crisi al fet que el seu deute sigui un valor refugi per als temorosos inversors, cosa que li ha permès col·locar els seus títols sense problemes i amb baixos tipus gràcies a l'alta demanda. Ahir, però, no va poder vendre els 5.000 milions d'euros en bons previstos perquè només va rebre peticions per 4.232 milions.

Notícies relacionades

Sorpresa a Hisenda: el cobrament d’impostos pels guanys dels fons d’inversió es dispara el 20%

Vinted s’arrisca a violar la llei al fer servir fotos d’usuaris per a la seva IA

Els inversors, així, semblen reduir el seu consum de deute germànic perquè entenen que ja no és eficient fer-ho pels seus baixos interessos. En plena tempesta de dubtes sobre la fortalesa de la recuperació econòmica, la notícia va animar una mica els mercats. Amb prudència, en qualsevol cas, perquè el focus va seguir centrat en la publicació de les actes de l'última reunió de la Reserva Federal, que no es van conèixer fins al tancament de les borses europees.

Recolzat en la prima de risc, que va baixar fins als 158 punts bàsics (16 menys que en la vigília) com a resultat de la subhasta alemanya, l'Ibex 35 va tancar amb una alça del 0,74%, als 10.531,4 punts, després d'arribar a baixar el 0,8%.