en l'òrbita de la indústria aeroespacial

La nau Rosetta es va despertar, el passat 20 de gener, a 673 milions de quilòmetres del Sol, després de 31 mesos de repòs i 10 anys des que va sortir de la Guaiana francesa. Llavors, uns quants enginyers aeroespacials van respirar fondo i feliços a Barcelona. Són part dels titulats que integren l'empresa  catalana GTD. La missió assignada al Rosetta, un projecte de l'Agència Espacial Europea (ESA en les seves sigles en anglès) és que la nau, que ha dedicat una dècada a guanyar velocitat de creuer i estalvi d'energia (solar), transiti en formació amb el cometa 67P/Churyumov-Guerassimenko i col·locar-li una sonda d'investigació dels materials que el componen. Per a la navegació, s'utilitzen sistemes de control terrestre desenvolupats per GTD.

El període de maduració d'un projecte aeroespacial és ampli i complex. La intensa evolució de les tecnologies, la inversió que requereixen i els resultats a llarg termini donen a aquesta indústria un perfil singular d'exigència. Que  GTD (Grupo Teledata, simple denominació registral), fundada el 1987 per Ángel Ramirez i Carlos Kinder (un tercer soci, minoritari, està en retirada) segueixi en l'elit del sector europeu té fins i tot més mèrit, per procedir d'un país on els suports a la indústria innovadora d'elit més que cíclics són erràtics, i sovint imprevisibles. Tot al contrari de les pautes del sector aeroespacial.

Que el Cercle per al Coneixement va elegir fa unes setmanes GTD com la millor empresa catalana pel foment de la innovació i la internacionalització s'ha d'inscriure en aquest context de treballar en un entorn no sempre propici per a les activitats de GTD.

Com moltes empreses d'enginyeria, GTD va néixer a finals dels anys 80 amb l'objectiu de crear instruments tecnològics de processos industrials. La demanda procedia de l'automoció, però com que les companyies del sector tenien els seus propis centres de R+D, a les empreses proveïdores els era difícil aconseguir contractes de més rendibilitat.

Amb l'experiència en els programes de gestió en terra, Ramírez i Kinder van decidir, el 1989, reorientar l'empresa i presentar-se als concursos de l'ESA per al desenvolupament del programa de coets Ariane. Els van adjudicar el desenvolupament dels sistemes en terra del centre espacial Guayanés (CSG). Des d'aleshores, GTD és proveïdor de l'ESA en tots els seus programes Ariane, a més del Vega o el Soyuz i l'esmentat Rosetta. Una empresa regida des del centre GTD a l'avinguda García Faria de Barcelona, amb 300 empleats repartits per Espanya, Guaiana, França i Alemanya, l'activitat dels quals, pura R+D, genera una facturació anual de 34 milions d'euros. També són presents en sectors afins com l'aeronàutic i el de la seguretat civil i militar.

La paradoxa de GTD, no obstant, no és la dificultat que comporta l'enginyeria aeroespacial i la competència global. El principal handicap prové de l'exigència de presència continuada en tots els concursos. Com a mostra, els 10 anys d'hibernació del Rosetta, la tecnologia del qual es va haver de concebre perquè no quedés obsoleta.

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

Kinder eludeix entrar en polèmiques, però l'escassa atenció pública espanyola dels últims anys als projectes de l'ESA -cosa que dificulta el retorn de la inversió amb encàrrecs a la indústria local- han donat lloc a la creació de les filials GTD-França i GTD-Alemanya, des de les quals se segueix optant -i adjudicant- concursos públics europeus. També participa en el  programa del Gran Col·lisionador d'Hadrons amb el disseny del control de 2,5 milions de variables en un temps de reacció inferior a un segon.

Prestacions útils per acumular paciència en el complicat panorama de la investigació espanyola.