El BCE promet actuar si la baixa inflació es prolonga massa

El Banc Central Europeu (BCE) es va comprometre ahir «per unanimitat» a utilitzar totes les mesures convencionals i no convencionals a la seva disposició per combatre els riscos que representa per a la recuperació econòmica europea una inflació molt baixa per un temps massa prolongat. Entre aquestes mesures podria figurar augmentar la quantitat de diners en el sistema monetari (flexibilització quantitativa) a través de la compra de bons públics amb la impressió de bitllets, com ha estat fent amb èxit la Reserva Federal dels EUA per impulsar la recuperació.

La flexibilització de la postura del Bundesbank (banc central alemany) ha obert la possibilitat d'usar aquesta eficaç eina monetària, que era considerada tabú fins ara a l'eurozona. El president del BCE, Mario Draghi, va reconèixer que s'havia discutit el seu possible ús en el consell de la institució.

Però el BCE va optar una vegada més per l'extrema cautela i va preferir de moment no adoptar cap mesura, malgrat que la inflació de la zona euro va caure al 0,5% en el mes de març i ja suma sis mesos consecutius per sota de l'1%, i això es considera una «zona perillosa».

EL TIPUS, SENSE CANVIS EN EL 0,25% / El BCE va decidir mantenir sense canvis el tipus d'interès bàsic de l'eurozona en el 0,25%, el mínim històric en què es troba des del novembre del 2013, i tornar a ajornar l'esperada adopció d'alguna mesura per incrementar la liquiditat financera de l'eurozona, per estimular el creixement econòmic i per frenar l'espiral de caiguda de la inflació dels últims mesos.

Una inflació molt baixa no només amenaça d'arruïnar la incipient i fràgil recuperació econòmica europea, sinó que a més a més impedirà que els països puguin reduir l'enorme càrrega que suposa sobre l'Estat, les empreses i les famílies l'elevat nivell de deute públic i privat acumulat.

Draghi va reconèixer en la conferència de premsa posterior a la reunió del BCE que havia estat «una verdadera sorpresa» que la taxa d'inflació del març caigués al 0,5%. No obstant, va insistir que de moment els riscos que planteja l'actual inflació massa baixa són «limitats», que les últimes dades són consistents amb les previsions d'una pro­gressiva remuntada de la inflació el 2015 i que el BCE no es planteja adoptar cap mesura fins a disposar de més dades. El BCE calcula que la inflació de l'eurozona tornarà a acostar-se a l'objectiu del 2% a finals del 2016.

Draghi va justificar la inacció del BCE amb l'argument que la caiguda de la inflació al 0,5% al març va ser deguda en part al descens dels preus energètics i al desplaçament de la Setmana Santa aquest any a l'abril, i amb això la tradicional pujada de preus dels serveis que es produeix en aquest període. El BCE espera precisament que la inflació remunti a l'abril.

A PUNT PER REACCIONAR / «Vigilarem molt de prop l'evolució de la situació i considerarem la utilització de tots els instruments disponibles», va destacar Draghi per apaivagar la preocupació que genera la passivitat del BCE davant el risc creixent de deflació o d'estancament econòmic a Europa, semblant al sofert pel Japó. «Estem decidits en la nostra determinació de mantenir un elevat grau d'acomodació monetària i actuar amb rapidesa si és necessari», va insistir Draghi.

Les mesures que podria adoptar el BCE inclouen una baixada addicional del tipus d'interès, la citada compra de deute públic per incrementar la quantitat de diners en el sistema, noves injeccions de liquiditat via préstecs massius a mitjà termini al sector bancari i el cobrament d'un interès a la banca pels fons que diposita al BCE.

Notícies relacionades

La tela de la capa de Superman també ha vestit Letizia

La muntanya russa cripto

Draghi va rebutjar les insistents crides del Fons Monetari Internacional (FMI) perquè no esperi més a combatre la baixa inflació i va afirmar que el BCE «té una opinió diferent» sobre la situació.

Malgrat que la inacció del BCE va ser criticada des d'àmbits econòmics i des del Parlament Eu­ropeu, la promesa de Draghi d'utilitzar mesures no convencionals si es considerés necessari va impulsar les borses a l'alça. L'índex Ibex-35 espanyol va pujar l'1,42% i va ­arribar al seu nivell més alt en 34 mesos. Espanya i Itàlia van registrar les alces més grans, perquè poden ser els dos països més beneficiats si el BCE inicia un programa de compra de deute públic.