Fons de concurs

El seu objectiu queda bastant ben definit per l'opinió del titular del Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, José María Fernández Seijo: «Compren actius industrials barats en els concursos de creditors per treure'n un rendiment més elevat quan finalment es desprenguin de la seva inversió». De fet, així procedeixen els fons d'inversió oportunistes que busquen rendibilitats elevades. Aquesta, no obstant, és una visió que no comparteixen aquests instruments financers. «Nosaltres invertim en empreses amb bons fonaments i amb avantatges competitius en el mercat, però que per algun motiu -propi o de l'entorn- estan passant per una situació especial a nivell operatiu o financer». Eduardo Navarro, president i conseller delegat de Sherpa Capital, situa en aquests termes l'estratègia del fons

Probablement, Sherpa Capital és un dels més actius en aquest tipus d'actuacions. Les seves dues inversions més conegudes són les de la tèxtil Dogi i el grup òptic Indo. La junta d'accionistes de Dogi va aprovar aquesta setmana l'oferta de Sherpa Capital, a través de Businessgate, per recapitalitzar i obtenir el control de la companyia, fins ara en mans de la família Domènech. L'operació puja a 3,8 milions d'euros i s'estructurarà mitjançant una oferta pública d'adquisició (OPA) amb la qual Sherpa Capital superarà el 30% de la representació del capital social de l'empresa de teixits elàstics del Masnou (Maresme).

El desembre del 2013, Sherpa va aconseguir el control d'Indo per 11,4 milions d'euros. Les dues companyies es trobaven en una situació crítica. No obstant, segons Navarro, «Sherpa prefereix no invertir en empreses en concurs de creditors». I afegeix: «De fet, de les nou operacions que hem fet en els últims tres anys, només en el cas d'Indo hem comprat en aquesta situació».

Creixement potencial

Encara que l'objectiu és que les empreses tinguin potencial de creixement, la clau és que el preu d'entrada sigui raonablement barat. «El normal és que entrem en fase preconcursal o concursal, amb dificultats de tresoreria o de circulant o amb desequilibris patrimonials», explica Josep Rigau, responsable del fons Endurance Partners, que ha aconseguit recentment la cadena tèxtil de roba infantil Canada ­House.

Notícies relacionades

El desig inversor de fora promou les sortides a borsa

Espanya encara un any i mig de venda massiva dels seus actius a estrangers

El pla en cada inversió és aportar recursos financers, gestió de caixa i circulant i buscar solucions operatives per a la companyia. «Al final pretenem obtenir rendibilitat financera al mateix temps que donem un cop de mà», assegura Rigau.

Aquests fons no són els més actius en aquests moments a Espanya. Segons les estadístiques oficials d'inversió estrangera, se situen darrere dels inversors en el totxo, i es concentren en activitats industrials, moltes d'elles del sector tèxtil. Normalment la decisió d'invertir ja ve presa des de les seus centrals. «Les estratègies solen ser molt semblants: ara toca prendre posicions inversores a Espanya i la majoria d'aquests instruments busquen actius on entrar», explica Jaume Puig, director general de la gestora de fons de GVC Gaesco. «Amb freqüència només volen empreses que tinguin expo­sició al mercat intern, fugen de les empreses exportadores, perquè suposaria tenir exposició a altres mercats. Es tracta de reproduir la possible evolució de l'economia espanyola», assegura Puig, que reprodueix aquest tipus de comportament inversor en altres mercats.