Espanya encara un any i mig de venda massiva dels seus actius a estrangers

El gir de la percepció sobre Espanya en els mercats és un fet des de fa una mica més d'un any, com demostra l'increment del desig inversor estranger pel país. La millora de les perspectives econòmiques està darrere d'aquest canvi, que les empreses afronten en una situació encara feble a causa de la tenuïtat de la recuperació i que el seu desenvolupament serà molt lent. Per això, «els pròxims 12 a 18 mesos es produirà una venda massiva d'actius a estrangers, per convertir deute en equity (capital)», explica un dels més prestigiosos economistes del país.

El problema és que l'endeutament de les empreses espanyoles continua sent excessiu i insostenible: són les sisenes en pitjor situació dels 17 països de l'eurozona. Malgrat haver caigut de representar el 143% del producte interior brut (PIB) el 2010 al 128%, encara està lluny del 97% de mitjana a l'OCDE que el Govern considera desitjable. El Ministeri d'Economia estima que la reforma de la llei concursal permetrà reduir el palanquejament en 10 punts del PIB, una millora insuficient per obtenir l'objectiu.

Davant d'aquesta situació, la venda d'actius per reduir deute (o directament la conversió de deute en capital) es presenta com l'única solució en un entorn gairebé de deflació. «És més nociu que reduir deute mitjançant l'augment del creixement o la inflació (que eleva el PIB nominal), perquè deixes de poder disposar o disfrutar d'aquests actius», adverteix l'economista, que prefereix mantenir l'anonimat.

SEGON DEL MÓN / El retorn de l'interès dels inversors forans per Espanya, en qualsevol cas, ofereix una sortida. Segons ha informat el Ministeri d'Economia, la inversió estrangera neta al país va arribar l'any passat als 15.398 milions d'euros (19.483 milions invertits menys 4.085 milions desinvertits), davant d'una xifra negativa de 3.091 milions del 2012. «Espanya va ser el segon país pel que fa a la inversió estrangera neta al món, només darrere dels Estats Units», va destacar el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz.

L'evolució trimestral apunta cap a nous increments i, a més a més, encara no s'ha arribat a les xifres prèvies a la debacle del 2012, amb la qual cosa una part dels diners que se'n van anar no han tornat. Amb els capitals passa una cosa similar: entre el 2011 i el 2012 se'n van anar del país 254.798 milions d'euros i l'any passat només van tornar 88.758 milions d'euros, segons dades del Banc d'Espanya.

«El lògic seria que els pròxims mesos continuem veient vendes per part de les grans empreses de l'Ibex 35 amb la finalitat de reduir el seu deute. Per una banda en la indústria bancària, amb la finalitat d'enfortir el seu capital segons les exigències de Basilea 3 i amb vista als nous tests d'estrès que es faran la tardor que ve. I per un altre costat, en aquelles companyies que es van endeutar durant aquests anys enrere», apunta Borja Rubio, analista de XTB.

Notícies relacionades

Javier Moll: "És el moment d'establir ponts perquè els ciutadans del Mediterrani recuperin el protagonisme que els correspon"

EN DIRECTE | El Palau de Congressos de Màlaga acull avui el II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani

QÜESTIÓ BANCÀRIA / S'ha de veure què faran els bancs amb el capital de les empreses que agafin a canvi dels crèdits que aquestes els deuen, opció que el Govern intenta promocionar amb la reforma de la llei concursal per evitar que morin empreses amb negocis viables però problemes de deute. «No és fàcil preveure-ho. Per una banda, al ser empreses viables després de la conversió de deute en capital, millorarà la seva viabilitat futura al reduir la càrrega, per la qual cosa la banca pot decidir quedar-se en l'accionariat. Com a accionista, pot contribuir a millorar la gestió. Però les participacions empresarials consumeixen molt capital segons la nova regulació de Basilea 3, per la qual cosa de cara a millorar la solvència, vendre participacions suposa incrementar-la», apunta Joaquín Maudos, catedràtic de la Universitat de València i investigador de l'IVIE.

«En aquest tema, no es pot generalitzar, ja que les circumstàncies de cada empresa i banc poden ser ben diferents. La decisió dependrà de les plusvàlues, el dividend obtingut, etcètera. I en el cas dels bancs amb ajudes públiques, el MoU [memoràndum d'entesa] exigeix desinversions en negoci, no core business. Per tant, sempre que hi hagi possibilitat d'obtenir plusvàlues, continuaran les desinversions», afegeix l'acadèmic.