L''informe Lagares' porta un regal de 5.000 milions per a la banca

La rebaixa del tipus de l'impost de Societats que proposa la Comissió Lagares (del 30% al 25% i, després, al 20%) és un regal enverinat per a la banca per al qual els mateixos experts han intentat proporcionar un antídot en forma de «regal fiscal de milers de milions», exactament d'uns 5.000 milions.

Aquesta és, almenys, l'expressió que ahir va utilitzar el portaveu socialista a la comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats, Pedro Saura, durant la compareixença a la Cambra baixa del president de la comissió d'experts, Manuel Lagares, amb què el diputat pretenia emfatitzar la, segons ell, falta d'equitat de la reforma fiscal continguda a l'informe. «Les propostes de l'informe són una agressió a les rendes mitjanes i dels treballadors» en benefici de les rendes més altes i de capital, va atacar Saura.

ACTIUS FISCALS // El dard socialista era intencionat. En el seu informe, la Comissió Lagares detecta el problema que, paradoxalment,  suposaria una rebaixa d'impostos per a les empreses amb deduccions pendents de compensar en el futur.

Sense citar-lo expressament, l'informe al·ludeix al sector financer. Com a conseqüència del seu sanejament, la banca ha incorregut en unes pèrdues comptables d'uns 100.000 milions que no s'ha pogut descomptar del seu impost de societats per la senzilla raó que durant les crisis no ha acumulat guanys dels quals poder descomptar tals pèrdues. Aquests 100.000 milions s'han convertit així en uns drets futurs de deducció d'uns 30.000 milions (després d'aplicar el tipus del 30% de l'impost). A finals del 2013, el Govern va emprendre un canvi legal per permetre que aquests drets futurs per 30.000 milions poguessin computar com a capital. Aquesta reforma va ser clau per aconseguir el nivell de solvència que la nova norma comptable internacional exigeix a la banca.

Si, de cop i volta, el tipus de l'impost de societats baixés del 30% al 25%,  el benefici fiscal lligat a aquests 100.000 milions passaria de 30.000 a 25.000 milions, i causaria un perjudici (de 5.000 milions) a la valoració patrimonial del sector que ningú desitja en la vigília dels test d'estrès del Banc Central Europeu.

Per evitar el regal enverinat d'una rebaixa de tipus l'informe Lagares proposa un antídot:  la banca podria sol·licitar «a l'Administració Tributària continuar amb el tipus de gravamen actual fins que finalitzés la compensació de les referides pèrdues fiscals», diu a la seva proposta número 50.

En definitiva: que la banca segueixi sota el tipus del 30% mentre li convingui, i després passi al 25%.

Notícies relacionades

Miguel Benito, expert en dret laboral, explica quina és la temperatura màxima a la qual ha d’estar el teu centre de treball: “És il·legal treballar amb aquesta calor”

¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés

En el seu llibre ¿Hacienda somos todos?, l'inspector Francisco de la Torre també identifica aquest problema i proposa establir «un recàrrec addicional» a la banca per evitar que l'Estat hagi de reposar aquests 5.000 milions de deteriorament d'actius garantits. Segons ell, no es pot parlar d'un regal fiscal a la banca. «S'ha de veure com un intent de solució d'un problema de solvència bancària que té conseqüències fiscals», va explicar a EL PERIÓDICO. Segons ell, els 30.000 milions de deduccions fiscals s'han de sumar a la factura del sector financer amb els contribuents. «Però s'ha de triar entre això o veure fer fallida el sector financer».

INEQUITATIU I CENTRALITZADOR // Al Parlament, Lagares va escoltar les crítiques a la seva proposta de reforma fiscal formulades per tots els grups de l'oposició. PSOE, Esquerra Plural i UPyD van posar l'accent en la falta d'equitat. El portaveu de CiU, Josep Sánchez Llibre, va criticar el «cop de destral» a les competències autonòmiques en matèria tributària. «Discrepem radicalment de la recentralització» que suposa el model fiscal proposat, va dir Sánchez Llibre.