Ressons d'una comissió

«Almenys, la informació ha acabat arribant als ciutadans». Pot ser que no sigui gran cosa, però amb aquest argument -entre altres- Josep Vendrell, portaveu d'ICV a la comissió de caixes del Parlament, justifica la utilitat d'aquest inacabat treball. Han estat més de 20 maratonianes sessions, amb prop d'un centenar de compareixents, entre els quals s'han trobat a faltar els representants dels organismes que exerceixen el poder sobre el sistema financer espanyol: el Ministeri d'Economia, el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Potser per evitar-se la vergonya de ser assenyalats amb una sandàlia, com li va passar a l'expresident de Bankia Rodrigo Rato.

En resum, no han faltat arguments per a aquesta conclusió: «S'enviaran totes les transcripcions a la Fiscalia Anticorrupció perquè determini si ha d'actuar» arran de les declaracions que s'han fet al Parlament, avança Ferran Falcó, portaveu de CiU a la comissió. Amb aquesta idea hi coincideix Pere Aragonès, portaveu d'ERC, el mateix Vendrell i altres grups. Hi ha hagut prou indicis d'abús per part dels directius de les entitats financeres qüestionades perquè hi intervingui la fiscalia.

De fet, la fiscalia ja ha pres cartes en l'assumpte. Abans i durant del període en el qual s'ha desenvolupat la comissió, ha presentat demandes contra els expresidents de CatalunyaCaixa Narcís Serra i Adolf Todó i també contra 50 membres més de dos consells d'administració d'aquesta entitat. També s'ha querellat contra quatre exdirectius de Caixa Penedès -fins i tot l'exdirector general Ricard Pagès- per atribuir-se pensions milionàries d'amagat del consell d'administració. Caixa Laietana, per la venda indiscriminada de preferents i la seva conversió en accions, també ha anat a parar a la fiscalia per iniciativa del Síndic de Greuges, però també per decisió dels grups del PSC i ICV, que denuncien la venda per part de familiars de l'exdirector general Pere Antoni de Dòria de preferents abans que perdessin el seu valor.

Nou cadàvers

Amb intenció dolosa o sense, «hi ha hagut nou cadàvers [caixes]; se n'ha de fer l'autòpsia i buscar-ne culpables», en paraules de David Fernández, portaveu de Grup Mixt (CUP) a la comissió. Aquest ha estat el principal esforç d'aquest instrument parlamentari. Determinar responsabilitats, no obstant, permet donar cert marge a l'apreciació. Mentre que per als polítics els responsables d'aquest disbarat financer «són els gestors de les antigues caixes i el Banc d'Espanya», segons Aragonès -opinió compartida per altres portaveus-, els exdirigents de les caixes tenen una altra percepció: «No busquin responsables», va dir Serra. Els problemes de CatalunyaCaixa van ser deguts a la crisi i no a la gestió, «que va ser correcta», va dir. Todó, no obstant, ho va matisar: va atribuir el 95% del mal estat de la caixa al seu predecessor Josep Maria Loza. Ell se'n va imposar el 5%. Loza va assegurar que tot el que va ser fet va ser amb la benedicció del consell d'administració i del seu president: primer Antoni Serra Ramoneda i després Narcís Serra. Cap gestor ha assumit cap mena de culpa.

«Entre tots la van matar i ella sola es va morir», va arribar a lamentar Jordi Cañas, portaveu de Ciutadans a la comissió. Almenys els treballs del Parlament han servit «per constatar les males pràctiques del sector financer», en opinió d'Aragonès. Males pràctiques lligades als excessos comesos amb el boom del totxo i a la falta de control dels òrgans de govern: «Hi ha hagut elits del sistema català de caixes que han actuat de manera lesiva per als interessos del sector», segons Vendrell. També males pràctiques en la comercialització dels productes bancaris. Llegiu participacions preferents i hipoteques impagables i topades.

Notícies relacionades

Brussel·les millora les previsions per a Espanya i empitjora les de la UE

Les renovables alerten d’una fugida inversora si no es tanquen les nuclears

«El primer rescat de la banca espanyola van ser les preferents», va repetir en diverses ocasions Fernández. Les caixes van enganyar en molts casos els seus clients per vendre'ls com a dipòsits productes financers complexos que no ho eren. Ni el Banc d'Espanya ni la CNMV ho van impedir -«El Govern ens limitava les competències», va apuntar Julio Segura, expresident de la CNMV-, però tampoc l'Agència Catalana del Consum (ACC). Tots ells defensen -el Banc d'Espanya ho ha fet en altres fòrums- que van actuar d'acord amb les seves atribucions. Segons Falcó, que l'ACC hagi aconseguit arbitrar favorablement 11.000 casos de preferents i subordinades «és un èxit».

No s'ha d'esperar com a resultat una gran millora reguladora. El poder de decisió i control seguirà a Madrid i Brussel·les. La depuració de responsabilitats queda en mans de la fiscalia. «No sé si hem après alguna cosa amb aquesta crisi», resumeix Aragonès.