La concessionària del Canal de Panamà culpa l'Administració dels sobrecostos de l'obra

GUPC, liderada per Sacyr, considera que la informació geològica va ser errònia al no informar de l'existència de falles a la zona

El coordinador del GUPC, l’italià Paolo Moder (d), el gerent del projecte a la costa Atlàntica, José Pelaez (c), i el representant de la companyia, Luis Villarreal (d), participen en roda de premsa sobre el projecte d’ampliació del Canal de Panamà.

El coordinador del GUPC, l’italià Paolo Moder (d), el gerent del projecte a la costa Atlàntica, José Pelaez (c), i el representant de la companyia, Luis Villarreal (d), participen en roda de premsa sobre el projecte d’ampliació del Canal de Panamà. / Alejandro Bolivar (EFE)

4
Es llegeix en minuts

El Grup Units pel Canal (GUPC) va informar aquest dissabte que els 1.600 milions de dòlars de sobrecostos en l'ampliació del Canal de Panamà que reclama es justifiquen perquè l'autoritat administradora no va donar la informació geològica correcta i que si no hi ha acord el 20 de gener vinent paralitzarà l'obra.

En la primera roda de premsa des que GUPC va advertir de la suspensió, que va entregar el 30 de desembre passat a l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP), el coordinador del GUPC, l'italià Paolo Moder, va dir que, si finalment es trenca el contracte, "recorrerem a totes les instàncies judicials per fer valer els nostres drets, a tots els llocs i països que hàgim d'anar".

GUPC, encapçalat per la companyia espanyola Sacyr Vallehermoso en associació amb la italiana Impregilo, la belga Jan de Nul i la panamenya Cusa, exigeix a l'ACP que li reconegui uns 1.600 milions de dòlars (gairebé 1.200 milions d'euros) en sobrecostos per acabar la construcció del tercer joc de rescloses gegants de l'ampliació del Canal de Panamà. "Després dels 21 dies, si no hi ha acord, definitivament se suspenen les obres, no és que s'acabi l'obra", va matisar. No obstant, va assegurar que GUPC vol acabar l'obra en el termini anunciat de juny del 2015 i el seu reclam el fa segons el contracte original subscrit el 2009 i les lleis panamenyes, per 3.118 milions de dòlars.

Desemborsaments

Un portaveu de l'ACP va confirmar a Efe que el grup constructor ja ha rebut desemborsaments per 2.831 milions de dòlars, d'acord amb el que està establert al contracte. Moder va assegurar que "tot s'ha invertit" en l'obra i cap de les empreses del consorci "ha retirat diners" com a guany. Fins i tot va detallar que, addicionalment, els socis del GUPC, excepte Cusa, han invertit dels seus fons 280 milions de dòlars més, "i continua absorbint avui dia altres costos".

El gerent de la construcció de la resclosa del sector Atlàntic, l'espanyol José Peláez, va detallar que els 1.600 milions del reclam s'expliquen en el fet que no es va poder usar el basalt que l'ACP els va dir que era l'adequat per fer el concret, que estava a la mateixa àrea on s'excavaria per aixecar la resclosa del Pacífic.

Falles geològiques

"A més, l'ACP no va preveure, tot i els seus estudis de més de 7 anys i nosaltres tampoc perquè ens vam basar en aquesta informació que ens van subministrar, que hi ha falles geològiques al llarg de 2,5 quilòmetres de les rescloses del Pacífic", va apuntar Peláez. L'executiu va emfatitzar que això explica "una gran part del reclam", mentre Moder va detallar que la conseqüència d'aquesdes dues circumstàncies geològiques comporta "portar el material excavat a un altre dipòsit (dotze milions de tones mètriques), comprar en altres planters el basalt requerit i, a més, omplir amb concret les falles geològiques descobertes". "Ens en vam adonar quan estàvem excavant", va argumentar.

Informació geotècnica errònia

L'ACP és responsable -per contracte- de les condicions físiques no previsibles a les àrees citades i per la informació geotècnica donada al contractista, va afirmar Peláez. Va especificar que un altre factor de sobrecostos és el retard en set mesos per a l'aprovació de la fórmula del concret utilitzat per edificar les rescloses. "Vam elaborar la fórmula que ens exigien, però ara estem usant la que en principi ens van rebutjar perquè vam demostrar que era l'adequada", va ressaltar Peláez.

Per la seva part, un portaveu de l'ACP va dir a Efe que la institució està "d'acord a revisar tots els reclams, però insisteix  que es faci pels mecanismes establerts al contracte, no fora del contracte". "L'ACP està disposada a pagar el que estigui justificat", va reiterar.

Vies de solució

L'administrador del Canal, Jorge Quijano, anticipant-se a una terminació abrupta del contracte amb GUPC, va anunciar dies passats que l'ACP està a punt per assumir la finalització de l'obra, ja sigui en conjunt amb l'asseguradora Zurich, garant del contracte, o subcontractant un altre constructor.

Si s'acaba el contracte anticipadament, Moder va anticipar que el cost de l'obra s'augmentaria en uns 2.000 milions de dòlars, implicaria un retard en l'entrega "amb tot el que això implica per a Panamà i el comerç mundial" i "el nou contractista no donaria les garanties tècniques de disseny i operació que GUPC ara com ara ofereix".

Notícies relacionades

Reunió

L'ampliació del Canal de Panamà, amb una inversió calculada en 5.250 milions de dòlars (que inclou uns 1.000 milions en contingències), augmentarà la capacitat de transport de càrrega de la via de 300 a 600 milions de tones anuals. Per dilluns que ve s'espera una reunió entre l'ACP, GUPC i la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, encarregada de mediar en el contenciós contractual, va anunciar divendres el president panameny, Ricardo Martinelli, que ha manifestat que els sobrecostos del consorci són "romanços".