D'executiu a empresari

L'any 2000, després de presidir la Fira de Reus durant dos anys, l'actual director d'ESIC Barcelona, Eduard Prats, es va incorporar a l'Institut Superior de Màrqueting (ISM) per impartir classes i dirigir l'àrea d'expansió comercial. Sis mesos més tard, el director general de llavors li va oferir el seu càrrec. «Va ser com un regal enverinat», reconeix Prats. Aleshores, CEAC, el grup al qual pertanyia l'escola de negocis, estava en suspensió de pagaments i va fer fallida al cap de mig any.

No obstant, el docent no tan sols va acceptar el càrrec, sinó que també es va proposar sanejar ISM  en paral·lel amb FDmoda (l'Escola Superior de Disseny i Moda Felicidad Duce), una altra societat del desaparegut grup català. «Però a canvi vaig demanar als antics propietaris que em deixessin agafar el control de la majoria de les accions de les dues empreses», recorda el director, que afegeix que el seu reflotament no era viable sense desgranar-les de la matriu. I així va ser.

Venda d'escoles

Cinc anys més tard, després d'un procés de sanejament «molt llarg», en què en molts moments Prats va pensar que «les dues empreses no sobreviurien», l'empresari acabat d'estrenar va aconseguir valoritzar-les i va ser llavors quan es va plantejar el futur d'ISM i FDModa, mitjançant la seva venda a altres escoles.

El també exdirector comercial de Mapfre Inversión a Catalunya assegura que al llarg de la seva trajectòria professional sempre ha tingut clar que els projectes «han de tenir una determinada mida per rivalitzar en un món cada vegada més global». Per això, per garantir un bon futur a les dues societats, va considerar necessari integrar-les en dos grans grups. Per un costat, ISM va entrar a formar part del grup ESIC; mentre que FDModa es va incorporar a La Salle International.

«Vaig buscar el millor acord per competir en la primera divisió del sector educatiu», explica Prats, que el 2005 va vendre i va incorporar ISM en el grup ESIC, permetent d'aquesta manera l'expansió del grup a Catalunya.

ESIC, fundada el 1965 per la Congregación Religiosa de los Sacerdotes del Corazón de Jesús, representa, segons Prats, una de les quatre grans escoles de negocis espanyoles, que destaca per la seva especialitat en el màrqueting. Amb seu a Pozuelo de Alarcón (Madrid), factura uns 45 milions d'euros, 3,5 dels quals es generen al campus de Barcelona.

Més alumnes

«Malgrat l'actual estancament de l'activitat del sector educatiu, el nombre d'alumnes d'ESIC ha augmentat molt», assegura Prats. L'escola compta amb més de 30.000 alumnes i el campus de Barcelona forma uns 700 estudiants per any. «Hem doblat el nombre dels nostres estudiants en aquests últims cinc anys».

Segons el director, l'augment de la demanda es deu al fet que ESIC «és l'única escola de negocis d'Espanya amb el focus dirigit en el màrqueting». Una competència que defineix com a imprescindible en totes les empreses.

Així mateix, el director atribueix aquesta alça als preus de l'escola, «molt allunyats de la resta de les escoles del nostre nivell». El cost dels seus programes de MBA, per exemple, oscil·la entre 15.000 i 20. 000 euros. «Moltes empreses i particulars ja no poden pagar 50.000 per a un màster, però la necessitat de formar-se la segueixen tenint», argumenta.

Per adaptar-se a aquest creixement, l'escola de negocis inaugurarà un segon campus a la capital catalana d'uns 3.500 metres quadrats, afegits als 2.500 que ja tenen. «Serà en el termini d'un a dos anys», precisa el director, que afegeix que estarà ubicat a la zona alta de la ciutat, sense precisar-ne el lloc exacte.

L'executiu també és el president d'honor de l'Escola Superior de Disseny i Moda Felicidad Duce, que va vendre a principis del 2013 a La Salle International. Es tracta d'un grup canadenc que compta amb 21 campus repartits en 11 països diferents i que factura al voltant de 55 milions d'euros a l'any.

Notícies relacionades

Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies

Refugiats palestins denuncien explotació en les obres del Camp Nou

Prats vol que la seva història sigui un exemple per als actuals emprenedors: «Hi ha molts joves que tenen bones idees per llançar nous negocis, però s'haurien de conscienciar que, a vegades, convé més reflotar una empresa que no pas partir de zero».

El director reconeix que aquesta alternativa pot ser menys atractiva i, sobretot, més complicada, però destaca que la majoria de les noves empreses que neixen «fruit d'una il·lusió i la necessitat d'una autoocupació» tenen una taxa de mortalitat molt elevada. El 70% d'aquestes empreses no aconsegueixen sobreviure. «Moltes moren per l'estructura d'un capital deficient».