Necessitem regulació

El Govern central acaba d'anunciar la seva última proposta de canvi normatiu per afrontar l'extremadament delicada situació en què es troba el sector elèctric. Una breu i precipitada anàlisi ens fa veure que tenim un greu problema amb la política energètica espanyola.

L'Executiu ha llançat una sèrie de modificacions que mouen els fonaments del model vigent i s'oposen als principis d'una regulació eficient. Segurament, l'acció del Govern central ha estat l'única possible davant la situació de rescat en què es troba el sector. Però al saltar-se tots els principis d'una bona regulació, potser ha evitat caure en una situació d'inviabilitat immediata, tot i que no ha posat les bases per al desenvolupament d'una equilibrada política energètica en els seus tres pilars: seguretat, sostenibilitat i competitivitat.

En efecte, retallar sense una altra justificació que la de reduir la suma total de costos del sistema elèctric per 2.700 milions d'euros, aportar 900 milions més des dels Pressupostos i afegir-ne 900 més a través dels peatges potser aconseguirà taponar el dèficit tarifari, però no es pot considerar que sigui una bona regulació. Bona regulació és aquella que emet els senyals econòmics adequats per a la consecució de la política energètica anunciada al mínim cost. No tenim política energètica explícita. No tenim regulador independent. I el que no sap on va, no arriba enlloc. Diu el Govern espanyol que la reforma estableix un nou règim retributiu per a les instal·lacions de generació d'energia renovable, cogeneració i residus basat en estàndards per a tecnologies. Està per veure si aquest nou marc retributiu constituirà un instrument adequat per a la protecció i foment de les tecnologies renovables.

Notícies relacionades

Aena planteja una pujada de les taxes aèries del 6,5% el 2026 després d’una dècada congelades

L’Ecofin relaxa les regles fiscals per augmentar la despesa en defensa

Pel que fa a les xarxes de transport i distribució, s'estableix una retribució homogènia adequada a una activitat de baix risc, és a dir, la de les obligacions del Tresor a 10 anys més 200 punts bàsics. Veurem si això incentiva el manteniment dels estàndards de qualitat i disponibilitat. I estableix un volum màxim d'inversió assumit pel sistema elèctric com a cost anual. Com el factor de sostenibilitat del sistema de pensions. ¡Quina poca originalitat! La reforma introdueix mesures per disminuir el cost de producció elèctrica i millorar l'eficiència de les centrals de fuel dels sistemes extrapeninsulars i insulars. ¡Passar de les declaracions als fets no serà una cosa gens fàcil!

També disminueix la retribució dels pagaments per capacitat que perceben en l'actualitat les centrals de cicle combinat, fonamentalment, i s'estableix un mecanisme de mercat per calcular interrompibilitat. ¿Encara un cicle desinversor? A més a més, s'estableix un sistema bàsic d'incentius per a les Canàries i les Balears, on l'energia eòlica i fotovoltaica és més barata que la generació convencional per ser aquesta molt més cara que a la península al no intervenir en el procés el gas natural. Quina pena d'ocasió perduda per a la bona governança. ¿Pot ser que sigui una de les malediccions d'aquest Estat?