Blancs, no pas lliures

Fem memòria i recordem aquelles lliçons que ens va donar el nostre professor de literatura fa tants anys. Més enllà del de canònica i obedient rima, hi ha altres tipus de versos més rebels i contestataris. Hi ha el blanc, que en realitat és com un bastó del rimat: s'alterna amb aquest dins de la composició. Després n'hi ha que no tenen rima però sí mesura, i que apareix en un poema en què no hi ha versos rimats. No està malament, però l'autèntic bon salvatge és el vers lliure que, sense rima ni mesura, només s'associa a versos similars.

És clar que els mercats no tenen res de poètic. Però si en tinguessin, ¿com podríem definir el comportament d'Espanya ahir? L'Ibex 35 va pujar el 0,43%, fins als 8.123 punts, i es va convertir no només en el millor sinó en l'únic dels grans selectius europeus que va acabar en positiu.

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

¿El nostre índex borsari és aliè a les tendències dels altres, és un vers lliure? Doncs no. De fet, va arribar a pujar gairebé el 2% i, com els altres, va respondre malament a l'obertura baixista de Wall Street. L'autèntic vers lliure va ser ahir Inditex, amb resultats que van convèncer els inversors i li van permetre pujar el 3,5% en borsa i, de passada, empènyer l'Ibex.

Més enllà d'aquest efecte, els selectius es van moure com versos blancs: tots torbats en la mateixa mesura com a conseqüència de la por que els bancs centrals retirin les mesures d'estímul i per les enèsimes turbulències polítiques a Grècia. La prima de risc, de fet, es va mantenir ancorada en els 305 punts. Com això no s'aclareixi, ens esperen rimes baixistes.