Blesa: el banquer que va perdre el somriure (9-6-2013)

Hi ha frases que semblen trivials però que resulten més definitòries d'un personatge que altres de molt meditades. Dins de l'altivesa habitual dels grans banquers, a Miguel Blesa el caracteritzava en els seus anys d'esplendor una certa ironia fatxenda. "No em veuran perdre el somriure mai", assegurava a un grup de periodistes el 2009, en ple assetjament d'Esperanza Aguirre per fer-lo fora.

Amb un somriure com d'objectiu aconseguit va arribar a la presidència de Caja Madrid el 1996 i amb un altre, una mica forçat, es va acomiadar de l'entitat el gener del 2010 després que la sempiterna guerra intestina entre Aguirre i Alberto Ruiz-Gallardón es tanqués amb una decisió salomònica de Mariano Rajoy: donar el seu lloc a Rodrigo Rato. "Sí. Jo estava fenomenal", confessava en la seva última roda de premsa davant la pregunta de si li hauria agradat seguir.

Amb el seu caminar torero, va abandonar el seu despatx en una de les torres Kio de Madrid disposat a disfrutar d'un semiretir daurat (va cobrar 12,44 milions entre el 2007 i el 2010, segons algunes fonts). Només la decisió del controvertit jutge Elpidio José Silva d'empresonar-lo sense fiança contra el criteri del fiscal ha gelat el somriure d'aquell inspector d'Hisenda que probablement no hauria somiat mai d'arribar a l'elit bancària si no hagués estat per la seva íntima amistat amb José María Aznar.

"Sempre estaven junts. Aznar era simpàtic, encara que feia la sensació d'estar molt condicionat per la seva dona, Ana Botella, que resultava bastant antipàtica. Blesa i la seva dona eren, en canvi, particularment agradables" , explica algú que va coincidir amb ells en les oposicions. "Hi havia molta gent que els tenia mania per la seva pinta de senyorets 'pijos'. La veritat és que semblaven molt més grans del que eren per la seva manera de vestir" , afegeix.

Una moneda a l'aire

Era tanta la seva proximitat que Aznar i Blesa van decidir demanar el mateix primer destí com a inspectors, Logronyo, on van ocupar dos pisos al mateix edifici. "Un tenia més bones vistes que l'altre. Com que Miguel Blesa i la seva dona, María José Portela, també estaven buscant pis, vam decidir llançar una moneda a l'aire per veure qui es quedava el millor. Vam tenir més sort nosaltres" , rememora l'expresident del Govern a les seves memòries.

A partir d'allà, els seus camins es van separar. Aznar va entrar en política i Blesa va ocupar alts càrrecs al Ministeri d'Hisenda, i després va passar al sector privat com a assessor fiscal. Però l'amistat no es va trencar i l'expresident va utilitzar el seu ascendent poder polític per col·locar el seu vell company en els consells d'Antena 3 i Caja Madrid.

Una gran ambició

Només uns mesos després de l'entrada d'Aznar a la Moncloa, Blesa va ser escollit president de l'entitat financera, la segona i eficient caixa del país, que alguns anys havia aconseguit fins i tot uns beneficis més grans que la Caixa. Des del primer moment va donar prova de la seva ambició. En una reunió amb 230 directius, els va anunciar la seva intenció de llançar un procés d'inversions "més complexes" , que comportaven "més riscos" però també "la possibilitat de més beneficis".

El que va venir després és l'exemple paradigmàtic de la carrera d'excessos que ha portat una gran part del sector financer a la desaparició i ha obligat Espanya a demanar el rescat europeu. I malgrat això, Blesa ha presumit públicament de multiplicar per sis la mida de Caja Madrid, però s'ha negat a assumir cap responsabilitat en la caiguda de Bankia (fruit de la fusió de l'entitat madrilenya i sis caixes més): "Els excessos els vam cometre tots els actors" . Ni tan sols ha admès haver perjudicat els clients de l'entitat que van comprar 3.000 milions d'euros en preferents i que han perdut una gran part dels seus estalvis. "No admeto que digui que he causat un dany" , va desafiar a Alberto Garzón, diputat d'IU, durant una compareixença al Congrés el novembre passat.

L'ocàs del dandi

Aquest enrocament va causar una lògica polèmica, però en el seu entorn asseguren que la imatge pública de Blesa no s'ajusta a la realitat. "No li ha ajudat la pinta de dandi que té, però és una persona normal, de bon tracte i empàtic en la distància curta, amb una certa ironia crítica però mai ofensiva" , assegura un dels seus col·laboradors en l'època de Caja Madrid.

Notícies relacionades

Ja hi ha 400 treballadors al Campus Hipra, que s’inaugurarà al setembre

Hipra tanca el 2024 amb un benefici net de 32,7 milions

Des que va deixar la caixa, Blesa amb prou feines s'ha ocupat de fer informes fiscals per a algunes empreses i particulars i d'anar als consells de dos filials de FCC i Mapfre. La resta del temps l'ha dedicat a les seves aficions (fotografia, caça -segons el seu entorn ja no va a l'Àfrica- i jardineria), a la família (la seva única filla el va fer avi fa menys d'un any) i a preparar el seu casament amb la seva nova companya, Gema Gámez, a qui va conèixer quan aquesta treballava a Caja Madrid.

L'enllaç ha quedat ajornat pels seus problemes amb la justícia. "Amb la convicció que no ha fet res delictiu, té la consciència tranquil·la" , asseguren en el seu entorn. Però més enllà que cometés delictes o no durant la seva gestió, el resultat és innegable. Caja Madrid, amb els seus més de 300 anys, avui és història.