Saber arronsar les espatlles

És llegendari el llenguatge gestual als ròdols borsaris. Mentre no van arribar els bits i els butlletins electrònics de recomanacions per a l'inversor més exigent, els operadors del mercat a Nova York, amb vistoses armilles de colors segons l'agència, en tenien prou amb un gest amb la mà, ensenyar un, dos o tres dits segons l'interès per una oferta, per saber si era el moment de tancar o no un intercanvi. Alguns d'aquests recursos encara es poden veure pel passeig de Gràcia, 19. Com que a Madrid era festiu -Sant Isidre- ahir van predominar els gestos a interpretar a Barcelona.

Notícies relacionades

Aitor Moll clausura el Fòrum del Mediterrani: "El missatge és l’extraordinari potencial de l’àrea mediterrània"

Red Eléctrica s’autoexculpa i carrega la responsabilitat de l’apagada a les elèctriques

El més freqüent era l'arronsament d'espatlles, un gest equívoc que permetia allargar i allargar la variació de preus sense interpretar a què responia. Al final es va convenir que tenia el significat següent: malgrat que totes les dades fonamentals conegudes durant el matí eren negatives, la resposta no només era la indiferència, sinó alguna cosa més: com més dades dolentes, més compradors de renda variable. La lògica, que gairebé sempre aflora en borsa, era que si Europa està en recessió, i només Alemanya i la Gran Bretanya se n'escapen pels pèls (una dècima de creixement trimestral), s'ha de seguir comprant perquè davant d'un panorama tan lleig els capitostos de la zona no tindran cap més remei que mantenir oberta l'aixeta dels diners barats i, a més, proposar noves mesures d'estímul econòmic perquè les empreses augmentin la seva activitat. Aquest supòsit també fa preveure que flueixin diners cap als grans valors borsaris.

Amb un baix volum d'inversió, homenatge a Sant Isidre i la seva quietud laboral, l'Ibex 35 va remuntar l'1,27%, fins als 8.582 punts.