«¡Ostres!, la casa d'Andorra»

Queden dos dies perquè dimarts s'acabi el termini per declarar a Hisenda els béns que es tenen en altres països i els despatxos d'assessors fiscals es veuen«desbordats»pels dubtes dels afectats.

Una cosa queda clara: «No declarar no és una opció. No és un risc assumible»per les conseqüències que comporta: es perd la prescriptibilitat, i la sanció en el cas que l'Agència Tributària ho detecti a partir de l'1 de maig és del 150%, explica Esteban Raventós, soci del departament fiscal de Baker & McKenzie.

No declarar es pot convertir«en un greu problema»perquè a més a més ha millorat molt l'intercanvi d'informació entre administracions tributàries, afirma Joan Pons, soci del despatx Linktax. A més és una declaració que només es pot presentar per via telemàtica, cosa que facilita el creuament de dades.

Un altre tema és fer o no la declaració de la renda complementària dels últims quatre anys (el període no prescrit, que és de cinc en cas de possible delicte fiscal, és a dir una quota tributària de més de 120.000 euros).«Això és una qüestió que és pot valorar», afirmen els experts, ja que una vegada proporcionada la informació, la sanció en el cas que el fisc detecti incompliments, és del 50%, però amb una reducció del 25% si es firma en conformitat.

Aquesta obligació de declarar les inversions a l'exterior, si superen els 50.000 euros (sigui quina sigui la participació en la propietat), ha causat inquietud en molts propietaris de segones residències a Andorra, la Cerdanya francesa o en zones frontereres de Portugal, per posar exemples pròxims. El valor de referència en els immobles és el de compra, sense impostos, ja que no existeix en valor cadastral com a Espanya.

A més a més, hi ha els 1,3 milions d'estrangers residents a Espanya, que han d'informar dels actius de més de 50.000 euros que posseeixen al seu país d'origen o en altres països. El grup més nombrós d'aquestst és el dels italians, amb un total de 192.147; seguit pel dels alemanys, amb 181.320; els portuguesos, amb 128.795 i els francesos, amb 117.4947, segons els tècnics d'Hisenda, agrupats a Gestha.

«Poca gent farà voluntàriament la complementària perquè, a més a més, interrompria el període de prescripció a l'IRPF», expliquen els assessors. És més lògic fer-la de l'impost del patrimoni, que després que es deixés d'exigir l'any 2009, es va ressuscitar el 2011, si és que se supera el mínim exempt, diu Pons.

Notícies relacionades

CNMC amenaça amb multes de 60 milions i indemnitzacions multimilionàries si troba infraccions greus en l’apagada

Oriol Pujol inicia un nou projecte empresarial

En tot cas, després de rebre queixes, Hisenda ha calmat els assessors i els ha assegurat que«no es farà sang»si no es compleixen al peu de la lletra els requisits de l'imprès 720, que és el que s'ha d'omplir. De fet, és una mesura per fer florar béns, per ampliar les bases fiscals i que paguin d'ara endavant.

Però hi ha dificultats.«Moltes entitats financeres estrangeres en molts casos encara no han remès la informació», explica Pons, que reclama una pròrroga del termini per presentar els impresos. Aquests últims dies, Hisenda encara s'ha vist obligada a publicar precisions, afirma Pons. I és que hi ha molts problemes, especialment quan són carteres d'inversió, ja que s'han d'emplenar moltes dades. Un inversor amb un portafolis diversificat pot haver d'omplir desenes d'impresos, la qual cosa es converteix en una«tasca laboriosa», explica Raventós.