Mig segle als seus peus

Tenia 22 anys i una profunda convicció que el seu futur no estava a Terol. Miguel Querol va deixar el seu poble natal, La Fresneda, per fer un lloc a Barcelona al seu futur. Com era freqüent en aquella època, els qui arribaven a la ciutat des d'un poble sempre acostumaven a tenir localitzat algun paisà que els ajudava en el digne propòsit de trobar una feina. I el senyor Querol no en va ser cap excepció. Per mediació d'un altre oriünd de La Fresneda, va poder entrar d'aprenent en el negoci d'un venedor de sabates.«La sabateria d'Antonio Camps es deia El rey del calzado i estava al carrer de Sants», explica Miguel Querol.«Ell em va ensenyar totes les coses essencials que un sabater ha de conèixer d'aquest sector», afegeix Querol sobre el qui va ser el seu primer i últim cap.

«Durant tot un any, em va permetre compaginar la feina a la seva sabateria amb tot el que cal per posar en marxa la meva pròpia sabateria»,recorda agraït. Va ser al carrer de la Font de Canyelles, al districte de Nou Barris, on el 13 d'abril de 1963 va aixecar per primera vegada la persiana la primera sabateria de la família Querol. Al barri del Verdun, aleshores un extraradi de la ciutat per la seva llunyania i escassa comunicació amb transport públic des del centre, la intuïció d'aquell aprenent de sabater li va fer presagiar molts peus per a les seves sabates. Nou Barris creixia gràcies a la immigració i«el nas del meu pare va saber aprofitar-ho per obrir allà la botiga», assenyala Luis Querol, fill del Miguel i actual director de la cadena de sabateries que avui celebra mig segle del negoci familiar que naixia en aquell carrer del districte de Nou Barris.

El bon nas patern no l'esmenta perquè sí. Luis Querol està segur que l'èxit en la carrera ascendent des d'aleshores de la companyia es deu en gran part a la bona intuïció sobre el moment i la ubicació a l'hora d'obrir cada una de les 35 botigues que la cadena Querol té en l'actualitat.«La resta de l'èxit correspon a l'empatia, el tracte, la cordialitat que juntament amb les sabates servia la meva mare», afegeix Luis Querol. Mentre el Miguel s'ocupava de seleccionar el calçat i planejar nous i constants reptes per al progrés del negoci, la seva dona, Carmen Velilla, s'encarregava de procurar una atenció a la clientela que la fes mereixedora de la seva fidelitat, al començament atenent-la personalment i, posteriorment, formant les futures dependentes Querol. El nas patern i l'empatia materna resumeixen, doncs, la clau de 50 anys calçant tots els números de peu.

Notícies relacionades

L’opa al Sabadell amenaça l’idil·li d’Illa amb l’establishment barceloní

El Consell de la UE avala les aerolínies per cobrar per l’equipatge de mà

Una vegada passats els primers cinc anys, Querol va obrir la segona sabateria i vuit anys més tard la tercera. El 1994 va ser un gran any per a l'empresa. L'Associació de Botiguers i Comerciants de Catalunya els va concedir el premi Primera Línia, i aquell mateix any van obrir una botiga al cèntric i comercial carrer de Pelai i el seu primer local amb rètol Querolets, els establiments Querol especialitzats en calçat per a nens i nenes de 0 a 12 anys. La primera sabateria Querol en un centre comercial la van obrir el 2005, al Maremàgnum. Dos anys després, es van obrir les seves primeres botigues fora de Barcelona, una a Reus i l'altra a Girona, un any abans que ho fessin les de Saragossa i Madrid.«Créixer i enfortir-se, per a nosaltres volia dir adaptar-nos als nous temps amb noves formes de negoci, com ara entrant als grans centres comercials o obrint botigues outlet, però sempre sense perdre el compromís, la transparència i la qualitat humana que hem tractat de fer el nostre principal valor, juntament amb un calçat de qualitat a preus competitius», declara Luis Querol.

En l'actualitat, a l'empresa, amb més de 200 empleats, ja hi treballa la tercera generació de la família. Querol és cognom i marca de comercialització, perquè l'empresa no ha fabricat mai.«Quan el meu pare va començar, totes les sabates venien d'Elx o d'altres punts nacionals, però amb els anys i la globalització, tenim proveïdors a diferents països», expliquen.«A les fires internacionals busquem la millor relació qualitat-preu. Sempre ho hem fet així, però ara és essencial», comenta Luis Querol.