Un jutge de Mataró anul·la un canvi de subordinades de Caixa Laietana

El Jutjat de Primera Instància número 2 de Mataró (Barcelona) ha declarat nul un contracte de compra d'obligacions subordinades de Caixa Laietana i el seu posterior canvi per accions de Bankia perquè en els dos casos la dona que va firmar les operacions no va rebre informació adequada sobre els riscos.

La sentència, difosa pel Col·lectiu Ronda, obliga Bankia a tornar a la dona els 33.000 euros que va invertir més els interessos corresponents, així com a pagar les costes del procés judicial i a quedar-se les accions per les quals va canviar el deute subordinat, canvi que la inversora va acceptar perquè era l'única opció que li van donar per recuperar els seus estalvis.

La dona, veïna de Mataró i jubilada, va comprar obligacions subordinades per primera vegada el 2008, i va realitzar adquisicions posteriors a mesura que anava estalviant, animada per la directora de la seva sucursal, que li va indicar que tindria més rendibilitat que amb un termini fix i podria retirar els diners quan els necessités, però que no li va oferir informació sobre els riscos, segons la demandant.

No va rebre "informació veraç"

El jutge estima que la clienta no va rebre "informació precisa, veraç, imparcial i clara" sobre els riscos del producte, segons el text de la sentència.

El Col·lectiu Ronda ha recordat en un comunicat que més del 90% de les 6.000 persones que van adquirir obligacions subordinades i participacions preferents de Caixa Laietana es van veure abocades a haver de canviar-les per accions de Bankia, que es van desplomar poc després del canvi, per la qual cosa han perdut els seus estalvis.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

En el cas de les preferents de Caixa Laietana, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va anunciar a principis de mes l'enviament a Fiscalia dels casos de canvi per accions de Bankia perquè decideixi si existeixen indicis penals.

Va considerar que quan es va fer la proposta de canvi "hi havia indicis més que suficients per saber què passaria amb les accions, en una autèntica fugida cap endavant amb un risc monumental de fracàs", i va demanar mediació per buscar una solució a aquests casos.