ENTREVISTA AMB EL CONSELLER DIRECTOR GENERAL DE NISSAN MOTOR IBÉRICA

Frank Torres: "Els sindicats han d'entendre la competitivitat"

El directiu de Nissan a Espanya destaca, en una entrevista l'endemà de la ruptura de la negociació laboral, que «els sindicats han de demostrar que entenen la competitivitat amb fets» i alerta dels riscos per a la planta catalana mentre el Govern de la Generalitat intenta el pacte.

  / ALFREDO CASAS

7
Es llegeix en minuts

OLGA GRAU: La fàbrica de Nissan de Barcelona ha aplicat diversos plans de reducció de costos al llarg dels últims anys. ¿S'ha tocat os?FRANK TORRES: Si haguéssim tocat os ja tindríem un problema. El món canvia tan ràpid que o millores contínuament la teva competitivitat o deixes d'estar en el mercat i les teves vendes baixen. A Nissan vam prendre una decisió valenta el 2009 a l'avançar-nos a altres empreses amb una reestructuració i s'ha demostrat que va ser útil. El sector canvia tan de pressa que t'has d'adaptar a la mateixa velocitat o en quedes fora. La millora de la competitivitat és l'única clau.

O. G. ¿Quins factors influeixen en la competitivitat?F. T.No tan sols ens hem focalitzat en els convenis col·lectius i la productivitat, que és un 10% del cost total del cotxe. També ens hem centrat a treballar amb els nostres proveïdors i a millorar els costos logístics. Ara tenim 20 proveïdors dins de la fàbrica. Si fa que siguis un euro més barat que els teus competidors, i no parlo d'altres marques sinó de fàbriques del grup Renault-Nissan, això és el que et dóna la competitivitat. Hi ha oportunitats per continuar millorant i ho ha d'entendre tothom. ¿Per què ens hem d'asseure a negociar poc després de pactar algun tema? Perquè ens ho demana l'entorn.

O. G. ¿Què queda per fer?F. T.Hem de continuar millorant la competitivitat dels costos laborals. En logística tenim un llarg camí per poder millorar, sobretot al port i el tren. També hem de continuar treballant amb els nostres proveïdors. Finalment, també queda la innovació i el talent.

ANTONI FUENTES: ¿La pressió de la crisi i la reforma laboral fa que Espanya sigui més competitiva per a la indústria de l'automòbil?F. T.Si les multinacionals inverteixen a Espanya és perquè és competitiva. Nissan pot fer un cotxe a qualsevol lloc del món. Si el fa aquí és perquè som competitius. Un punt important és que ja fa uns anys que treballem moltíssim en els costos laborals i la productivitat i a més som molt forts en proveïdors. A Espanya ara hi ha disponible un milió d'unitats de capacitat per a noves inversions, que segur que s'anunciaran.

O. G. ¿Hi ha plans per ampliar la fàbrica o traslladar-la en el futur?F. T.En aquests moments no hi ha cap pla ni cap estudi per moure la fàbrica de lloc. Avui dia produïm amb dos torns unes 140.000 unitats a l'any i la seva capacitat màxima és de 219.000, és a dir que queda marge per omplir la planta si millorem la competitivitat. Tindrem oportunitats perquè estem en una empresa amb un pla d'expansió per passar de vendre 4,5 milions de vehicles a vendre'n set i hi haurà un model nou cada sis setmanes. Però si no som competitius no ho aconseguirem. A Barcelona volem models que s'allunyin del vehicle industrial, en el qual tenim més experiència però que està molt lligat als cicles econòmics.

A. F. ¿Amb quins escenaris treballen per a la fàbrica de Barcelona?F. T.El nostre pla de negoci per a Barcelona era omplir la fàbrica amb 200.000 unitats. Les mesures necessàries eren disposar de més d'un 90% de proveïdors locals per poder reduir costos logístics i l'acord de competitivitat que teníem sobre la taula. Si ens limitem a tenir el nivell de competitivitat actual, la planta té garantida la seva continuïtat però els nostres productes s'aniran acabant i, encara que tenim alguns substituts anunciats com lapick upOne Ton i l'eNV200, quan vagin finalitzant i no n'obtinguem altres de nous per falta de competitivitat, serà una mort lenta. No és una amenaça, és una realitat. Si no haguéssim aconseguit fa un any i mig el One Tonpick upara estaríem parlant de la possibilitat que la fàbrica es quedaria sense cotxes en dos anys. Treballem en l'escenari negatiu de falta de competitivitat que comportarà ajustos de plantilla. Volíem evitar aquest escenari.

A. F. ¿Com veu la resposta sindical? ¿Considera que treballen pel pacte?F. T.Els sindicats han entès que hi ha d'haver un diàleg continu per la competitivitat. Han d'entendre que les multinacionals prenen decisions per nivells de competitivitat i no perquè els agradi més un país o un altre o perquè estigui en crisi. Crec que els sindicats han de demostrar que entenen la competitivitat amb fets. Hi ha qui diu que Espanya té un problema perquè té sindicats. Però si mirem altres països en els quals la indústria de l'automòbil va bé com Alemanya i els Estats Units, també tenen sindicats. Per tant el problema deu ser diferent. Els sindicats s'han d'aproximar més als centres de decisió i entendre la competitivitat abans que atendre altres interessos.

JUANCHO DUMALL: ¿Hi ha hagut un deteriorament de la imatge de la marca Espanya?F. T.En l'automòbil no és així. Nissan ha anunciat més de 300 milions d'euros d'inversions durant els últims dos anys. Les decisions no es prenen perquè un país estigui en crisi. Si ets competitiu, tindràs feina. O. G. ¿Quina és la competència directa de la fàbrica de Barcelona?F. T.En els vehicles mundials, competim amb totes les fàbriques. Fer-ho amb Tailàndia o Mèxic és molt dur per ser competitiu en els costos totals d'un vehicle. Després entra la competència local quan es tracta d'un cotxe de passatgers. En aquest àmbit competim amb les nostres fàbriques d'Anglaterra i Rússia i amb totes les de Renault. Hem d'anar amb compte perquè necessitem, com a mínim, el mateix nivell de competitivitat que les plantes de Renault a Espanya i França perquè competim amb elles. I a més a més no estan plenes i busquen més càrrega de treball. La logística és similar, de manera que hem d'afinar més en els costos laborals i en la jornada de treball efectiva.

J. D. ¿Es donen les condicions per aprofitar bé la infraestructura logística de Barcelona?F. T.Tenim l'avantatge d'estar molt a prop del port i tenim un centre de distribució a dins, però hi ha punts que es poden millorar. Per exemple, que no puguin baixar els costos que has de pagar als estibadors o adaptar els horaris. Està bé seguir amb plans d'ajuda al sector, però la clau és la competitivitat i l'exportació, per a la qual és crucial la logística. Nosaltres exportem més del 90% del que produïm i la meitat d'aquest percentatge, a fora d'Europa. Hi ha un gran marge de millora i el Govern ha de focalitzar l'ajuda al sector en la logística o en els costos energètics. A. F. ¿El fet de tenir un centre de R+D millora la competitivitat? F. T.Per descomptat. Ara tenim uns 250 enginyers en un centre focalitzat en motors dièsel, prototips i disseny de vehicles comercials. Això dóna valor afegit per tenir gent formada. És més senzill adaptar el producte a la teva planta si parla el mateix idioma. Per exemple, ara estem desenvolupant un camió per a la planta d'Àvila.

J. D. Els enginyers que surten de les diferents universitats espanyoles, ¿estan al mateix nivell que els d'altres països?F. T.En el cas de Nissan, enviem enginyers a formar-se a Anglaterra i allà ens diuen que els en enviem més perquè són molt bons. Surten amb una base suficient, però el problema és que a partir del moment en què surten s'ha de millorar el procés. Alemanya és un model. Aquest any hem contractat 100 enginyers per a nous projectes i hem ofert a 25 acabats de llicenciar un contracte de formació de dos anys.

Notícies relacionades

J. D. ¿Aquesta serà la gran dècada del cotxe elèctric o anirà més lent del que s'havia previst?F. T.El nostre objectiu és ser líders en emissions zero. No hi ha dubte que el món necessita aquesta tecnologia. Però el dubte és el moment, si és ara o d'aquí alguns anys. Crec que arribarà aviat. És important que avancin en paral·lel l'autonomia dels vehicles i la infraestructura. Ens hem d'adaptar a l'entorn, que està patint una crisi important que afecta les vendes.

Si ets el primer i tens la tecnologia, has d'atraure els altres. En el cas del Leaf, n'hem venut més de 40.000 unitats l'any passat. Es necessita un desenvolupament i un canvi de cultura. Per exemple, una furgoneta elèctrica com l'eNV200 té tot el sentit per a Barcelona però no hi ha infraestructures.