El Banc d'Espanya nega haver-se inhibit davant de delictes a les caixes
El supervisor rebutja haver comès cap de les "irregularitats" de què els acusen part dels seus inspectors
El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, el novembre passat. /
El Banc d'Espanya ha negat haver comès cap de les "possibles irregularitats" que es desprenen d'un informe recent elaborat per part dels seus inspectors. Una de les associacions que els agrupa ha assegurat que, en les actuacions de supervisió de l'organisme, "la forma habitual de reacció davant els indicis de delictes és mirar cap a una altra banda".
En una nota pública, la comissió executiva del Banc d'Espanya, el seu màxim òrgan directiu, ha defensat que la "pràctica constant" de la institució es caracteritza per una "total i absoluta col·laboració amb els Tribunals de Justícia i el Ministeri Fiscal respecte a la persecució de possibles conductes delictives en l'àmbit de les seves competències".
La cúpula del supervisor governat per Luis María Linde destaca sobretot que "lamenta profundament" la publicació a 'El País' de l'informe dels inspectors, encarregat pel mateix Banc d'Espanya dins de l'auditoria interna per millorar les activitats de supervisió imposada per la Comissió Europea com una de les condicions a canvi de l'ajuda comunitària per recapitalitzar la banca.
Notícies relacionades"La difusió d'algunes de les afirmacions contingudes en l'esmentat document, considerant la seva vaguetat i naturalesa, pot posar en entredit la tasca supervisora del Banc d'Espanya, que s'ha caracteritzat sempre per mirar de complir amb els millors estàndards internacionals de rigor, independència i qualitat tècnica", critica en la nota.
La comissió executiva ha explicat que l'informe final d'aquesta auditoria interna està sent analitzat pel mateix Banc d'Espanya i les autoritats europees des de finals d'octubre i recull "suggeriments" de l'associació d'inspectors. Entre altres propostes, l'informe de l'auditoria aposta per millorar el seguiment 'in situ' de les entitats i deixar constància de la possible divergència de parers entre els inspectors i els seus superiors sobre la situació dels bancs.
