Quan Espanya espanta els mercats

ElFinancial Times(FT)on linefa tres dies que obre amb Espanya (manisde Madrid, bo a 10 anys una altra vegada per sobre del 6%, consulta legal o il·legal a Catalunya). IThe Wall Street Journal, amb la gràfica de la caiguda de les borses, titulava que Espanya espanta els mercats europeus. Ahir va baixar una mica la tensió però l'expectació mundial davant la roda de premsa dels Pressupostos era extraordinària. N'hi ha prou de dir que l'FT (on line) obria amb opinions al minut dels seus analistes a Madrid, Londres i Brussel·les.

¿S'hauran asserenat els mercats? No ho crec. El millor és que en la lletra els Pressupostos compleixen el que s'ha pactat amb Brussel·les. Ineludible perquè el cost dels interessos del deute salta de 28.000 a 38.000 milions en una despesa total de l'Estat de 175.000. És forçós rebaixar el dèficit perquè la muntanya de deute ens sepulta (Guindos va dir que el 2013 superaria el 80% del PIB, però el BBVA el situa en el 90%). Encara que reduir el dèficit no sana, només permet respirar (malament) perquè castiga el creixement, que no és segur que es recuperi amb les 43 lleis reformistes (¡entoma-la!) que va anunciar la vicepresidenta.

Però, ¿es reduirà el dèficit del 6,3% del PIB al 4,5% el 2013? Difícil. En els vuit primers mesos ja supera un 25% el del 2011 (quan vam tancar en el 9%), encara que és cert que el paquet de juliol (IVA i altres) incrementarà els ingressos.Montoroho va prometre i pel bé de tots desitjo que l'encerti. Però a més a més tot el càlcul es basa en una «lleugera» caiguda del PIB del 0,5% el 2013 quan el gens catastrofista BBVA prediu un descens de l'1,4%. I llavors tot salta pels aires. Per això un agut periodista va inquirir per la durada del Pressupost perquè el del 2012 (presentat al març) es va corregir a l'abril (retallades extres de 10.000 milions) i va ser sacsejat al juliol (IVA).

A més, els mercats estan pendents de si Espanya demana el rescat per finançar-se millor i el Govern no diu ni sí ni no. Ho estudia. Des del 6 de setembre i quan feia mesos que implorava a la finestreta del BCE. ¿Per les eleccions gallegues? ¿Confia en la providència divina? ¿Espera Itàlia? ¿Per quèMerkelés reticent a demanar diners per a Espanya al seu Parlament? Resultat: incertesa.

Notícies relacionades

Més canvis en pensions

Un nou gravamen del 20% recaurà sobre les loteries i els sortejos

I no ajuden les tensions socials (Cospedalva comparar lesmanisde Madrid amb el 23-F) que ens associen amb Grècia. Ni l'animadversió amb Catalunya. Un Estat en forta crisi constitucional no inspira confiança.RajoyiMasprediquen que s'ha de retallar. És veritat, però la millor retallada és no elevar els interessos del deute. I el xoc de trens ho fa. I encara més quan Catalunya ha demanat el rescat a Espanya, l'únic banc que li queda (Mas-Colelldixit), i Espanya ja n'ha demanat un a Europa (bancari) i va pel camí del segon.

Un analista europeu diu que la roda de premsa va ser un «rècord de comunicació miserable» (Montoro no va saber o no va voler dir el cost del subsidi de l'atur). I em temo que serà així fins que en lloc d'una vicepresidenta (política) i dos ministres aparegui només un vicepresident econòmic poc immers en interessos partidaris. ¿No disposaRajoyde ningú similar al queFelipe Gonzálezva tenir ambMiguel Boyer: un problema amb el partit però una garantia de solvència?