Més canvis en pensions

El Govern ja ha començat a reconèixer que canviarà la llei de pensions encara que segueix sense desvelar la fórmula que elegirà perquè el sistema encaixi amb la retallada del dèficit i amb les recomanacions de la Unió Europea (UE). El resultat és previsible: es treballarà més (es parla de 40 anys o més de vida laboral) i la quantia de la prestació serà més reduïda. De moment, ahir va decidir apujar les pensions només l'1% (com va avançar aquest diari) i es va guardar a la màniga la carta de la revalorització per a l'any que ve.

En les seves recomanacions del 10 de juliol passat el Consell Europeu demanava a Espanya «assegurar que l'edat de jubilació vagi augmentant en funció de l'esperança de vida a l'hora de regular el factor de sostenibilitat». La reforma que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va anunciar per a finals d'any també limitarà la jubilació anticipada i la parcial.

També ahir va deixar de ser tabú recórrer al fons de reserva, laguardiola, que en l'actualitat suma a 67.948 milions d'euros. «Per això hi és», va afirmar el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro. De moment es disposarà de 3.063 milions per a «necessitats de tresoreria» que bé podria ser la paga extra de Nadal dels més de 8,9 milions de pensionistes.

Efecte de la crisi

La crisi ha produït un doble efecte negatiu: la caiguda de cotitzants per l'augment de la desocupació, que resta ingressos al sistema, i el creixement del nombre de pensionistes (així seguirà durant els pròxims anys) que, a més a més, reben prestacions més elevades. Per això l'Executiu s'agafa al terme «factor de sostenibilitat» per justificar per l'augment de l'esperança de vida canvis en una llei que no va recolzar fa dos anys quan era a l'oposició, al negar-se a prolongar l'edat de jubilació als 67 anys. Ara no li quedarà un altre remei que fer un pas més enllà.

Aquesta reforma entrarà en vigor al gener de manera gradual i el 2025 la jubilació serà als 67 anys. Si la intensitat de la crisi seguís així, podria arribar als 70, segons assenyalen els experts. Una altra via de reforma perquè es redueixi la quantia de la pensió és ampliar a tota la vida laboral el període de còmput de la prestació, ara limitat als 25 últims anys d'activitat.

L'opacitat segueix presidint el futur més immediat, el de la revalorització de les actuals pensions. Per complir la llei de la Seguretat Social, l'Executiu haurà d'esperar a conèixer al novembre la dada de l'IPC que serveix per a l'actualització de les prestacions.

Notícies relacionades

Quan Espanya espanta els mercats

Un nou gravamen del 20% recaurà sobre les loteries i els sortejos

Si la inflació arriba al 3% -a l'agost va ser del 2,7%- haurà de procedir a la revalorització automàtica, excepte que canviï la llei de manera expressa. Per això ahir Montoro va emfatitzar que aquesta normativa «segueix vigent». L'assumpte és que si la desviació de dos punts s'abona al llarg del 2013 en 14 pagues, s'ha de consolidar per al futur. I també s'haurà de consolidar la pujada de l'1%. En total, la despesa podria superar els 4.000 milions d'euros si la inflació arriba al 3%. Una altra via podria ser la de la congelació d'aquestes prestacions, que també seria una manera de rebaixar les pensions.

En qualsevol cas, el Govern juga amb els temps polítics que aquesta tardor té com a moment clau les eleccions autonòmiques de Galícia i el País Basc del 21 d'octubre. I per a quan es conegui la dada de l'IPC de novembre els Pressupostos de l'Estat per a l'any que vénen encara estaran en tràmit parlamentari.