Que la mel no embafi

¿Quina va ser la gesta borsària entre el maig del 2006 i l'abril del 2007? Que el valor de les accions d'una immobiliària va passar de 6,7 euros per títol a 75. ¿I qui es va enriquir més amb tanta diferència? Enrique Bañuelos de Castro, natural de Sagunt, de 46 anys, casat amb una inspectora d'Hisenda, dues filles. I com que l'acció d'Astroc va arribar després a dos o tres euros, ¿estem davant d'un resignat Job afirmant«el mercat m'ho va donar, el mercat m'ho va prendre»? Tampoc.

Anem a la bíblia del milionari, la revistaForbes.Al març deia que Bañuelos era elbillionaire(més de mil milions de dòlars) número 854 del món. Que és un home fet a ell mateix (self made), encara que és llicenciat en Dret, i que el seu camp d'actuació és l'immobiliari. Després s'ha de buscar el mateix personatge aForbescinc anys abans.

Comptes foscos

Llavors l'emprenedor ocupava un brillant 95è lloc mundial de milionaris, la tercera fortuna d'Espanya darrere d'Amancio Ortega (que, per cert, el gener del 2007 va guanyar un 55% especulant amb accions d'Astroc) i el difunt Rafael del Pino. La publicació li calculava 7.700 milions de dòlars. En la ressenya actual s'informa que «va perdre 6.400 milions entre rumors d'haver inflat els comptes de la companyia».

Encara que el mèrit de Bañuelos és, amb perspectiva, no haver acabat tan enfonsat com altres especuladors immobiliaris de l'època com Luis Portillo, Luis del Rivero, Fernando Martín. Bañuelos se n'ha recuperat molt millor.

Això sí, un exercici de rastreig a internet de les seves principals dades empresarials demana la lectura d'una nota que adverteix que una empresa especialitzada en continguts d'internet s'ha encarregat de reordenar la seva imatge amb notícies positives, biografia oficial i entrevistes a mida. Amb una mica d'esforç, no obstant, també es pot saber que Bañuelos va ser processat pel jutge Baltasar Garzón el 2007 per suposat frau per haver manipular els resultats d'Astroc del 2006 (va dir 90 milions i eren la meitat) i va ser absolt quatre anys més tard. Una altra denúncia en un jutjat de Barcelona per enriquiment il·lícit per informació privilegiada en l'opa entre les immobiliàries (avui, caigudes) Martinsa i Fadesa es va sobreseure.

La irrupció de Bañuelos en el món immobiliari va ser aviat. Abans va passar una infància difícil arran de la mort del seu pare en un accident a les drassanes de Sagunt. Amb les ajudes per a la reindustrialització va crear l'empresa alimentària Miel de Luna. Devia aprendre-hi l'art de no embafar-se.

Llei anòmala

A principis de la dècada de 1990, a l'ombra del gran impulsor de l'enrajolat de la costa de Llevant, Eduardo Zaplana, Bañuelos va crear Astroc, va realitzar una política agressiva de compres d'empreses competidores i es va aprofitar com pocs de la polèmica llei valenciana reguladora de l'activitat urbanística que permetia la promoció en solars rústics encara que el constructor no en fos el propietari, amb permís de la Generalitat. La llei va anar al Tribunal d'Estrasburg.

El període 2006-2007 va convertir Bañuelos de personatge desconegut a famós, dels retratats en sèries televisives. Sabia ser generós en els patrocinis. El 2005 la Fundació Astroc i Bancaixa (avui la segona pota trencada de Bankia, darrere de Caja Madrid) van obtenir el premi com a millors mecenes de l'Institut Valencià d'Art Modern. A la recerca de pedigrí, Bañuelos va arribar a primer accionista de Banc Sabadell, al qual va comprar la seva immobiliària Landscape. La inversió es va desfer més tard, quan Bañuelos ja havia emprès una discreta desaparició d'escena, sense embafament.

El seu pas pels EUA va mantenir la seva reconeguda capacitat de guanyar voluntats i vendre grans projectes, com una Spanish Tower que no es va aixecar mai, però que es va celebrar amb paella per a 20.000 persones a Central Park. La frase del dia:«Em deixes despullat a Central Park i l'endemà passejo en limusina per la 5a Avinguda».

Següent parada del gran promotor, el Brasil i la ciutat de São Paulo, on es replica el model del Llevant: buscar socis locals, comprar empreses en dificultats i agrupar-les, impulsar grans projectes immobiliaris i vendre abans de l'embafament. La seva empresa Agre (A d'Amazones) no va poder afrontar l'endeutament i va acabar fusionada amb una altra de més gran (PDG). També va entrar fort en els camps del biodièsel, la soja i el cotó. I igual que va començar, amb ascensos a la borsa i l'admiració social (aquests articles sí que segueixen a internet), se'n va anar: va vendre a bon preu, va mantenir algunes inversions i va tornar al mercat espanyol, mantenint el nom de la seva empresa Veremonte, i el domicili a Londres.

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

Soci vital

I torna a començar amb el mateix model: compra a la borsa d'un paquet de la tecnològica Amper, recerca de noves inversions, l'última una mica més al nord de les seves platges del Llevant. En tot el procés ha estat el seu estrateg Xavier Adseràs, que va començar en el grup financer català Riva y García i va presidir els analistes financers espanyols fins que va posar en pràctica els seus coneixements teòrics a Astroc i Natracéutica.