Subordinació substantiva

Sentint ahir el ministre Montoro justificar la pujada de l'IVA per la «recomanació» (quin eufemisme...) que ens han fet els nostresestimatssocis europeus, venien al cap les classes de gramàtica de la infància, aquelles en què ens explicaven les oracions subordinades.

¿Rara associació? Bé, subordinació és la subjecció a l'ordre, comandament o domini d'algú, segons la RAE. I aquesta setmana es recordarà per la definitiva subordinació, fins ara implícita, de l'economia espanyola als designis comunitaris. Per més que el Govern s'entesti a negar-ho, i tornant a recordar els anys escolars, és sens dubte una subordinació substantiva (adjectiu que a Rajoy li agrada tant utilitzar).

Notícies relacionades

Més que un club, més que un eslògan

Carlos Gallardo: "Els aranzels són una oportunitat perquè Europa reaccioni"

Com a bon manat, el Govern s'ha afanyat a aprovar sense dilació la retallada pressupostària més gran de la democràcia per acontentar Europa. No sabem si haurà aconseguit aquest objectiu, però el que és clar és que als inversors no els ha convençut: la prima de risc es va mantenir ahir en els 539 punts bàsics, amb l'interès del bo a 10 anys en el 6,66%.

Una cosa va fer pensar: Itàlia, a la qual Moody's va deixar a dos esglaons del bo porqueria, va col·locar deute amb l'interès més baix des del mes de maig, fet que va reduir notablement la seva prima. Espanya s'està quedant sola en la primera línia de la crisi, les mesures del Govern tot just serveixen per comprar temps i només Europa pot evitar la catàstrofe. La prova: en la setmana de la subordinació, l'Ibex 35 va caure l'1%, si bé ahir va pujar el 0,52%, fins als 6.664,6 punts, gràcies a Wall Street i la Xina.