La ràtio

Furgar

1
Es llegeix en minuts
JOSEP-MARIA URETA

Quan el 2006Miguel Ángel Fernández Ordóñezva passar de la Secretaria d'Estat d'Hisenda al Banc d'Espanya pocs van dubtar que no trigaria a criticar la política econòmica del Govern del qual havia format part. Ho va fer amb els socialistes com ho va fer ahir amb els del PP. Amb aquests per segona vegada, perquèOrdóñezja els va poder fer posar vermells el 1996 des de la Comissió del Mercat Elèctric, creada pel Govern de Gonzálezen previsió, encertada, que les privatitzacions serien esbiaixades. El verdader Ordóñezés aquest: un servidor de l'Estat -i jacobí- des que el 1970 va ocupar un càrrec tècnic al Plan de Desarrollo. Qualsevol càrrec és vàlid per furgar contra les callositats del poder.

Notícies relacionades

En el final del seu mandat s'atribueix aOrdóñezfalta d'iniciativa en el reordenament del sector financer. Hi va haver debilitats com no aturar a temps els sous blindats en entitats que havien estat intervingudes, però també va ser contestat per poders autonòmics a l'advertir sobre la inviabilitat de la majoria de caixes d'estalvis.

Després de la carència obligatòria pel càrrec que ha ocupat, segur queOrdóñez apareixerà abans en un centre de pensament (think tank) que al consell d'un banc que hagi regulat. Per seguir furgant.