Les turbulències financeres

La venda de les nacionalitzades costarà 20.000 milions al sector

La banca ofereix donar un crèdit a vuit anys a l'FGD perquè cobreixi les pèrdues

Les entitats volen evitar avançar les seves aportacions i entrar en pèrdues

El president de la patronal bancària, Miguel Martín, ahir.

El president de la patronal bancària, Miguel Martín, ahir. / EFE / EMILIO NARANJO

2
Es llegeix en minuts
PABLO ALLENDESALAZAR
MADRID

La venda al millor postor de les nacionalitzades CatalunyaCaixa i Nova Caixa Banc i l'intervingut Banco de Valencia tindrà un cost d'almenys 20.000 milions d'euros, que haurà de cobrir el sector a través de les seves aportacions al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), segons diverses fonts de la banca. Aquest fons tot just compta amb uns 2.300 milions, i necessita 7.752 milions a curt termini per recomprar les injeccions del públic Fons de Reestructuració Ordenada Bancària a l'entitat catalana (2.968 milions) i la gallega (3.784 milions) i aportar 1.000 milions de capital a la valenciana.

A més, necessitarà recursos durant 10 anys per cobrir gran part de les pèrdues de les entitats subhastades, ja que tots els seus possibles compradors exigeixen aquesta fórmula per poder-se-les quedar. El Govern descarta l'ajuda pública i veu difícil que el fons recorri al mercat per finançar-se. Amb aquest panorama, els recursos han de sortir del sector, que ha proposat prestar els diners en lloc d'avançar les seves aportacions a l'FGD dels pròxims anys, com també estudia l'Executiu.

Les entitats han plantejat reconèixer a l'FGD el dret de cobrament de les seves aportacions dels pròxims anys. El fons s'apuntaria aquests compromisos de pagament com a patrimoni, i amb ells com a aval demanaria un préstec a vuit anys per aconseguir liquiditat, que li concediria els bancs. Com que aporten uns 2.000 milions a l'any, el préstec podria estar entre els 16.000 milions i els 20.000 milions necessitats.

El crèdit tindria interessos, però no és aquesta la raó per la qual el defensa el sector, ja que es pagarien amb les seves pròpies aportacions a l'FGD. L'avantatge per a les entitats és que aquestes aportacions al fons seguirien sent anuals. En canvi, si el Govern opta per obligar-los a avançar a aquest any la contribució de diversos exercicis, els diners sortirien del seu compte de resultats i moltes entitats tindrien pèrdues.

Notícies relacionades

OPCIÓ VIABLE / Economia, que preveu prendre una decisió entre aquesta setmana i la que ve, no veu malament aquesta opció. «No li interessa provocar pèrdues. ¿Com s'explica als analistes estrangers que hi entrem perquè ens imposin aportacions extres a l'FGD?», sosté un directiu d'un gran banc. «No crec que es penalitzin els comptes de resultats, no tindria sentit», comparteix un executiu d'una altra gran entitat.

«Creiem que és possible trobar una fórmula entre tots que no comporti càstig dels resultats», va recalcar ahir José Cantera, conseller delegat de Banesto, en unes jornades de Deloitte i ABC. «Si tot el procés de sanejament ha de carregar sobre els bancs sans, la càrrega serà molt pesada. En altres sistemes no ha sigut així», va postil·lar Jaume Guardiola, del Banc Sabadell.