Hisenda limita a 2.500 € el pagament en efectiu de compres i serveis

El pagament en efectiu de compres i serveis es limitarà a 2.500 euros. Sempre que una de les parts sigui un professional o empresa, el pagament per sobre d'aquesta quantitat haurà de deixar rastre mitjançant transferència bancària o targeta.

El president del Govern, Mariano Rajoy, va anunciar ahir, durant la sessió de control al Congrés, que aquesta mesura s'inclou en el pla contra el frau fiscal que aprovarà el Consell de Ministres de demà. La sanció en cas d'incomplir aquest precepte serà equivalent al 25% de la quantia del pagament.

L'anunci es va produir la vigília que el Congrés convalidi la primera amnistia fiscal en més de 20 anys, amb la qual els defraudadors se salvaran de ser sancionats amb el pagament d'un peatge del 10%. El Govern pretén donar ara signes que equilibra la balança i combat el frau.

Per posar una xifra a partir de la qual no es podran realitzar pagaments en efectiu Hisenda s'ha inspirat en les recents experiències de França, que va posar el llindar en 3.000 euros (1.500 en el pagament de nòmines i a partir de 750 euros en les operacions entre empreses o professionals i 450 en la prestació de serveis) i Itàlia, a partir de 1.000 euros. Es tracta de fer aflorar diners que deixen de tributar en operacions comercials per circular en efectiu, en general mitjançant bitllets de 500 euros.

Amb aquesta obligació es posa un obstacle a les empreses per evitar que evadeixin impostos. Es dificultaran, per exemple, les factures falses. Amb aquesta modalitat, una empresa o autònom que tributa per l'IRPF i l'IVA mitjançant el sistema de mòduls emet una factura per un servei no prestat perquè una altra companyia pugui desgravar-se un IVA que, en realitat, no ha pagat.

PLA DE CONTROL / El Govern pretén recaptar amb la lluita contra el frau un total de 8.171 milions el 2012, segons es va anunciar al presentar fa uns mesos el pla de control tributari. En aquest pla s'inclouen mesures que van des de la vigilància «de la importació i venda de mercaderies procedents de tercers països, fonamentalment d'Àsia», o la indagació «sobre signes externs de riquesa» fins a la visita a polígons industrials per fer aflorar activitats econòmiques ocultes.

Les transaccions en diners en efectiu s'han assimilat amb freqüència a l'economia submergida, aquella part de l'activitat econòmica legal

-exclosos, per tant, els negocis criminals com droga o proxenetisme- però que se sostreuen a la inspecció d'Hisenda. El més habitual, per no deixar rastre, és utilitzar diners en efectiu, sense factures, comptes corrents o targetes de crèdit. Les dimensions d'aquesta activitat han estat subjecte de molts treballs. Un dels més complets és el que va realitzar un grup de professors de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid per a la Fundació de les Caixes d'Estalvis. Va ser presentat el juny del 2011 i el període estudiat va comprendre des del 1980 fins al 2008.

La principal conclusió va ser que com més creix l'economia espanyola més creix l'activitat que s'escapa del control fiscal. En síntesi, mentre que el PIB s'ha duplicat, l'economia submergida s'ha multiplicat per quatre. En percentatges del PIB, el volum de la producció amagada ha passat del 12,5% entre el 1980 i el 1985 al 22,5% el 2008. En euros, el volum ocultat l'últim any estudiat, el 2008, seria de 220.000 milions.

L'esmentat estudi de Funcas indica que es podrien recaptar 31.000 milions d'euros més a l'any. Si es parteix de la premissa que si tothom pagués impostos la pressió fiscal seria menor, la pressió fiscal podria baixar l'equivalent a 4,5 punts del PIB.

Notícies relacionades

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

Pel que fa al nombre de persones que fan feines no declarades a Hisenda, la xifra també augmenta exponencialment. Si durant els anys 80 es creia que hi havia 1,4 milions de persones dedicades a l'economia submergida, el 2008, aquesta xifra podria arribar a 4 milions de persones. Aquesta dada té una excepció important: hi ha moltes feines que són només parcialment ocultades al fisc, i també hi ha treballadors que exerceixen simultàniament feines declarades i feines no declarades. Tampoc s'especifica la qualitat de les feines.

Pel que fa a col·lectius defraudadors, segons un estudi de l'any 2006 de l'Institut d'Estudis Fiscals, el principal grup (47%) són els empresaris, seguits d'autònoms i professions liberals. En la mateixa enquesta s'enumeren causes molt diverses del frau fiscal, des de la falta de civisme fins a la impunitat, la necessitat de tirar endavant o la discrepància dels serveis que es reben amb els impostos pagats.