Facebook sosté la bombolla

Després de revolucionar el món, les puntcom han encès ara l'espurna dels mercats. I encara que aquesta vegada, a diferència del que va passar a finals de segle XX i començament del XXI, els temors de bombolla estan en un segon pla, no s'han dissipat del tot.

Quan Facebook va iniciar la setmana passada el procés que prepara la seva sortida a borsa com a FB, i va disparar les estimacions sobre el valor de la companyia fins als 76.000 milions d'euros, l'entusiasme es va encomanar i va rellançar les cotitzacions una mica deprimides d'altres empreses d'internet i xarxes socials que van fer aquell salt borsari l'any passat. I no són poques: el 2011 hi va haver 24 ofertes públiques de venda (OVP) als Estats Units d'aquestes companyies (dintre de 44 de tot el sector tecnològic) i quatre van entrar entre les cinc més grans de la història. I encara que la xifra està lluny de les 212 del 1999 i les 114 del 2000, van representar el doble que les de qualsevol altre sector.

Són empreses com la xarxa de contactes professionals LinkedIn, la de cupons de descompte on line Groupon, la creadora de videojocs Zynga, la ràdio en xarxa Pandora o RenRen, el Facebook xinès (que atrau els inversors que busquen guanyadors a llarg termini en el llaminer mercat d'internet a la Xina i els seus 457 milions d'usuaris).

Durant mesos, les cotitzacions de les puntcom que han apuntalat l'èxit de Silicon Valley van ser, si més no, una mica decebedors. Zynga, que es va estrenar al Nasdaq el 16 de desembre i va posar en venda 100 milions de títols a 10 dòlars per acció, va arribar a caure a principis de gener a 7,97 dòlars i no va arribar fins a finals del mes passat al preu de la seva OPV. Només dijous, unes hores després de l'anunci de Facebook que incloïa una atribució a Zynga del 12% dels seus ingressos, la seva cotització es va disparar un 17%.

El mateix li va passar a Groupon: els seus títols van pujar la setmana passada el 7,4%. Facebook, com per art de màgia, havia aconseguit anul·lar els dubtes sobre el model de negoci que van començar a entelar la casa de cupons i descomptes creada fa tres anys unes setmanes després de la seva brillant estrena al Nasdaq al novembre amb una OPV de 505 milions d'euros, llavors la més gran d'una tecnològica des que Google va sortir a borsa el 2004. I LinkedIn, que va arribar al New York Stock Exchange al maig amb una OPV de 269 milions d'euros, ha estat una muntanya russa, amb les seves accions disparant-se des dels 45 dòlars inicials fins als 122,70 per caure després fins als 61 abans de tornar a recuperar-se.

Mentalitat de ramat

Notícies relacionades

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

Encara que de les 31 companyies d'internet i xarxes socials que s'han llançat a borsa des del 2010, 19 tenen les accions per sota del preu de l'OPV, gent com Stephen Barber, un comentarista de Selftrade que ha parlat amb The Telegraph, opina que «no estem en escenari de bombolla perquè no es dóna la mentalitat de ramat en què tot es compra perquè té una adreça puntcom com va passar a finals dels 90». Altres, com l'estrateg d'inversions de Goldman Sachs David Kolstein, apunten al potencial de creixement perquè «el sector tecnològic sembla el més infravalorat». Però els analistes també insisteixen que cal estar molt pendents del valor real d'empreses que, com han demostrat des de la carta preparada per Mark Zuckerberg per explicar la seva decisió de sortir a borsa o la similar que va firmar Mason abans de la seva OPV, es venen més com a impulsores de canvis i millores socials que com a firmes.

Conceptes socioempresarialment revolucionaris com «fer el món més obert i connectat» (Zuckerberg) o «resoldre els problemes irresolubles del món» (Andrew Mason, de LinkedIn) no sempre equivalen a una bona inversió. I hi ha qui enyora la sinceritat i simplicitat de predecessors com Amazon, que al sortir a borsa simplement va valorar: «L'empresa es va fundar per capitalitzar la venda de llibres on line».