Espelmes al nigul

Se la veia neguitosa, tant que, tot i que estava ben prima, la butaca del teatre semblava que li era petita. Primer vaig pensar que era per la mitja hora de retard en l'aixecament del teló. Però aviat vaig descobrir que no era només això: adesiara, aquella noia morena de vint i escaig anys que seia al meu costat mirava la Blackberry que duia a la mà i a continuació, invariablement, movia el cap amb un gest negatiu, de neguit. Com que no tenia res millor a fer, vaig treure el meu iPhone i el vaig començar a culejar. Quan el va veure, no es va poder estar de preguntar-me si funcionava i, sense donar-me temps a respondre, va començar a queixar-se que ja anava pel segon dia d'avaria del sistema de la Blackberry, sense correu, ni missatgeria, ni accés a les xarxes socials, i que allò li causava molt de neguit perquè era la forma que tenia de quedar amb els de la colla, que en acabar la representació -si és que arribava a començar- no sabia on serien, perquè aquell aparell no funcionava. Vaig estar a punt de preguntar-li perquè no es trucaven, com abans, però em vaig haver d'imaginar la resposta, perquè finalment el teló es va alçar i va començar la representació.

Notícies relacionades

El trànsit mundial a internet es quadruplicarà l'any 2015

(De) pendents del mòbil

Els problemes de la meva desconeguda veïna de butaca amb l'avaria del sistema de les Blackberry no deixen de ser un incident menor al costat del que ha generat arreu del món, especialment en el món corporatiu, atès que són moltes les empreses que fan descansar bona part del seu quefer diari en l'intercanvi de missatges mitjançant aquests aparells. Per ventura el cas més extrem sigui el d'alguns hospitals o de sistemes d'emergència. En el primer cas, la incapacitat de rebre missatges mitjançant la Blackberry pot significar dificultats perquè els metges puguin consultar historials o receptar; en el segon, pot significar la impossibilitat de coordinar tasques davant un cas d'emergència per no poder accedir a instruccions i llistes d'evacuació. I tot això a causa d'una avaria que sembla que és molt similar a la que va provocar -ara fa vint anys- una de les caigudes més importants de la història de la telefonia dels Estats Units: unswitch-interruptor- que no funciona com hauria de funcionar.

Així estem: depenem de la fragilitat d'unswitchque no funcioni bé, afegit a un sistema propietari i tancat i, per consegüent, fàcilment controlable i manipulable. No està clar que hi hagi un pla B efectiu que pugui atenuar -encara que només sigui en part- les conseqüències d'aquesta dependència. Recordo de la meva infantesa -en un poble de Mallorca- que els primers signes d'una tempesta elèctrica invariablement eren seguits per un tall del corrent elèctric. Aleshores sempre teníem espelmes que ajudaven a atenuar la magnitud de la tragèdia. Ara els talls de corrent són tan escassos que esdevenen notícia destacada i, per consegüent, ja no acostumem a tenir ni espelmes ni lots. Em fa molt l'efecte que ja és arribada l'hora de començar a pensar i desplegar plans alternatius per atenuar els efectes d'un tall de l'accés a internet, encara que siguin com les rudimentàries espelmes. Sense això, difícilment arribarem a instal·lar-nos còmodament en el proper paradigma tecnològic, el nigul, elcloud.