Els estruços no volen

La pregunta va arribar a Sitges: ¿per què? La va utilitzar amb clara al·lusió al futbol Josep Oliu,vicepresident del Cercle d'Economia, seguint la reflexió prèvia de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. Aquesta va recordar les preguntes que va fer Napoleó als científics egipcis el 1798: si es podia potabilitzar el Nil, si era possible fabricar pólvora allà i si eren preferibles els molins de vent als d'aigua. Els fills del Faraó van replicar sobre si era possible traslladar l'efígie d'Isis, si es podien dissecar els esquelets de cocodril i per què els estruços tenen ales i no volen. Misteri irresoluble per a la ciència francesa de l'època i manera eficaç de la ministra de plantejar la paradoxa que Espanya estigui entre els 10 grans països del món en producció científica. Moment propici per dir que el BOE va publicar ahir mateix la nova llei sobre investigació.

Oliu ja havia exposat la paradoxa de ser Espanya un país amb greus problemes econòmics però que mantenia una taxa d'exportació positiva, cosa que a la UE únicament aconsegueix Alemanya. La raó la va aportar el catedràtic d'Economia de Harvard Pol Antràs, economista emergent segons els més iniciats. Antràs va emular Sherloch Holmes («És un error teoritzar abans de veure les dades») i va dir que tenia una explicació: el teixit empresarial espanyol és molt dual i quan es parla d'exportacions és clarament diferencial si l'empresa és gran o pime. Si traiem la gran indústria, el problema de falta de competitivitat es manté.

La presidenta de Merck España, Laura González-Molero, també va apel·lar a l'optimisme moderat sobre la capacitat de l'economia espanyola per competir («encara que no és fàcil, ho dic per experiència»en al·lusió al sector farmacèutic) i es va apuntar a la teoria dels perquès: si no hi ha millors empreses és perquè « castiguem els emprenedors» per la por al fracàs.

Notícies relacionades

Mas reclama unitat política i social per assolir el pacte fiscal

Cuina de saga familiar amb vistes al Port Vell

El president d'Indra, Javier Monzón, va reiterar que la capacitat exportadora espanyola també inclou empreses de tecnologia capaces de competir amb les millors d'Europa. Pel que fa al misteri de l'estruç, traslladat a l'Espanya desanimada, la resposta era coincident amb la ponència que havia fet Mas: s'ha de millorar l'educació.

Com que es tractava de parlar de l'economia al segle XXI, Garmendia va descriure, seguint un informe de la UE, l'any 2025 amb un clar domini per part de l'Àsia i una Europa envellida. Avui, més perquès.