Cita mundial de la tecnologia
Les telefòniques fan front comú perquè Google financi les xarxes
El Govern confia a reduir dèficit amb els 2.000 milions que recaptarà de licitar freqüències
Les principals operadores europees es reuneixen amb la comissària Kroes en privat a Barcelona
Les principals operadores de telecomunicacions van unir forces ahir a Barcelona. Les empreses van aprofitar el marc del Mobile World Congress, la principal cita mundial de la telefonia mòbil que es va inaugurar ahir, per traslladar les seves inquietuds a la comissària europea d'Agenda Digital, Neelie Kroes. Després de pronunciar una conferència d'àmbit restringit, la comissària es va reunir amb els màxims responsables de vuit companyies. Una de les reivindicacions de les operadores és que les empreses d'internet, com Google, paguin per utilitzar les xarxes.
A la reunió hi van assistir Kroes; el president de Telefónica, César Alierta, i els seus homòlegs de Vodafone, France Télécom (Orange), Deutsche Telekom i Telecom Italia -coneguts com el G-5-, i els màxims directius de Telekom Austria Group, de la noruega Telenor i de l'organitzadora del congrés, la GSMA, van explicar fonts coneixedores de la trobada. La comissària també va mantenir entrevistes bilaterals amb les operadores, que continuaran avui.
El director general de France Télécom, Stéphane Richard, va resumir la postura de les operadores en una entrevista ahir al diariLe Figaro, on advertia: «Hem decidit passar a l'ofensiva». Richard reiterava que els que estan «en l'origen de l'explosió del trànsit» d'internet (com Google i Youtube) havien d'invertir en xarxes. També alertava Brussel·les de la necessitat d'una competència real a les botigues d'aplicacions (Apple, va citar, es resisteix a vendre un programa d'Orange).
MÉS INVERSIÓ / En el que podria interpretar-se com una resposta, Kroes va demanar durant la conferència més inversió a les operadores i al conjunt del sector i els va convidar a «no amagar el cap». En declaracions recollides per Efe, la comissària va manifestar la seva por que a Europa «el ritme actual d'inversió no sigui suficient per oferir internet de primera classe» que els ciutadans i les empreses necessiten.
En matèria d'inversió, Vodafone va anunciar que doblarà la capacitat de connexió a set ciutats i arribarà a 2.700 pobles de menys de 1.000 habitants en un any.
El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va anunciar ahir una notícia esperada des de fa temps per les operadores: la licitació de tot l'espectre radioelèctric disponible (les bandes de freqüències de 800, 900 i 1.800 Mhz i de 2,6 Ghz), el segon trimestre de l'any. Amb aquest procés, el Govern s'assegurarà reduir el dèficit públic, ja que espera recaptar entre 1.500 i 2.000 milions d'euros.
Notícies relacionadesLa licitació serà mixta, mitjançant subhasta (gairebé el 90%) i concurs, i pretén potenciar la banda ampla en mobilitat. Segons Indústria, l'adjudicació fomentarà la competència i crearà 40.000 llocs de treball. Es fixaran límits perquè les freqüències no es concentrin en uns pocs operadors.
El ministre d'Indústria també va mostrar el seu suport que Barcelona es converteixi en la «seu permanent» del congrés.
- Fiscalitat ¿Quines despeses del cotxe em puc desgravar en la declaració de la renda?
- INvestigació A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- La invasió russa L’Exèrcit ensinistra en tàctiques de combat l’elit de la defensa ucraïnesa a Girona
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala
- Energia Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»
- Administració deslleial La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir
- Macroperació contra la delinqüència organitzada Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife
- MONTORO Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»