Les caixes d'estalvis perden la guerra del passiu amb els bancs

Guanyar passiu -fons dels clients, propis o aliens- ja no és només una qüestió comercial per a bancs i caixes. S'ha convertit en un assumpte de supervivència en un àrid entorn financer. I pràcticament un any de competència per aquests recursos s'ha resolt a favor dels bancs, a favor dels grans. Les caixes han ­acabat pagant el procés d'integració en què es troben immerses. En cert sentit han desviat el focus cap a l'interior i l'han apartat del mercat. Almenys aquesta imatge es pot deduir de les últimes dades amb què treballen la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) i l'Associació Espanyola de la Banca (AEB).

Les últimes xifres conjuntes són de l'octubre. Tots els grans bancs, amb el Santander al capdavant, havien guanyat quota de mercat, mentre que la majoria de les caixes n'havien perdut. L'anàlisi de la situació que es fa des del sector bancari no afavoreix les entitats d'estalvis. «S'estan produint fugues de clients que no acaben de veure clara la situació d'aquestes caixes. I això, a més a més, està alimentat pel descontentament dels treballadors», afirma un directiu de l'àrea comercial d'un gran banc.

A REMOLC DEL SANTANDER / És veritat que la majoria de les entitats financeres han anat a remolc del Santander i Banesto. Sobretot el primer va començar les hostilitats amb una oferta de dipòsits per sobre del 4%. Aquesta oferta li ha permès augmentar els seus dipòsits de clients un 15% fins a l'octubre. Però el fenomen és extensiu a d'altres bancs: «Nosaltres hem posat al mercat ofertes agressives per captar clients aprofitant la situació de les caixes d'estalvis», reconeix un directiu del Banc Sabadell, un banc que també ha millorat la seva quota de mercat durant aquest exercici.

En el sector de l'estalvi, no obstant, s'ha produït un cert malestar per l'actitud que tenen els bancs. «Estan utilitzant una estratègia de ­desprestigi de les caixes», comenten en una entitat catalana que recentment s'ha fusionat. No es tracta, segons diuen, de la política comercial que segueixen els bancs, però alguns directors d'oficines han apel·lat al descrèdit de la competència per guanyar clients. Alguna caixa ha demanat formalment a algun banc que transmeti als seus treballadors que no practiquin el joc brut en aquesta campanya ­comercial.

De totes maneres, gairebé tot és vàlid per millorar la posició de liquiditat de les entitats. El BBVA es va quedar al principi al marge de la guerra del passiu. Per l'entitat que presideix Francisco González, el cost que suposa participar-hi no compensa el resultat. I això justifica que aquest banc sigui el que menys ha crescut en volum de dipòsits des del començament de l'any. Però finalment ha registrat una lleugera variació positiva. Per aconseguir-ho va posar en marxa una campanya d'un dipòsit al 4% només per a diners que procedissin directament del Santander.

Notícies relacionades

Les dones només gestionen una de cada tres empreses franquiciades

Una bona planificació financera permet anticipar necessitats futures

SITUACIÓ DE PERMANÈNCIA / Els especialistes comercials del sector financer consideren que, amb més o menys intermitència, la guerra del passiu ha arribat per quedar-se mentre les turbulències financeres afectin el deute sobirà dels països. «El problema és el risc-país», comenta Manu Tresánchez, responsable de particulars del Sabadell. «Si a partir de demà la diferència amb el bo alemany es redueix a 100 punts bàsics, s'acabarà la guerra», suggereix.

Es tracta d'un problema de ­credibilitat de l'economia espanyola, que podrà desaparèixer quan es transmeti la sensació que les coses s'han fet de forma adequada i es comença a remuntar la crisi. A partir d'aquest moment, per als bancs i ­caixes espanyols resultarà més fàcil finançar-se als mercats de capitals, on en aquests moments és complicat trobar recursos. Amb tot, només les entitats que siguin «grans i bones» podran sortir al mercat, va estimar recentment Ángel Berges, d'AFI.