Els inversors mantenen el setge al deute espanyol

Després de la tempesta, la calma. O, almenys, un lleuger descans. Per tercer dia consecutiu, els inversors van mantenir ahir el setge al deute públic espanyol, la rendibilitat del qual va arribar a duplicar la de l'alemany per la fugida dels inversors. Per calmar els ànims i guanyar credibilitat, el Govern va insistir a rebutjar tota comparació amb una Irlanda a punt de ser rescatada. I va desplegar tota la seva maquinària per implicar les grans empreses i les autonomies en la tasca de sortir de la crisi.

Però els efectes de la tempesta financera es van traduir en el fet que el Tresor ha de desemborsar més de cinc euros per cada 100 si vol atraure compradors, just el doble que l'Estat alemany. La rendibilitat es va arribar a disparar fins al 5,11% i el diferencial amb el bo alemany a 10 anys, el que serveix de referència, fins a més de 250 punts bàsics, els nivells més alts des de l'entrada en vigor de l'euro el 2002.

L'escalada del deute no va anar a més (5,09%) perquè Alemanya va començar a tenir problemes per la baixa rendibilitat dels seus bons respecte a la resta. A la subhasta d'ahir, la demanda va ser la més baixa en un any.

D'altra banda, la borsa espanyola, després de començar amb la jornada a la baixa, es va agafar un descans i va acabar amb un avanç del 0,52%, fins als 9.742,60 punts, al recollir part dels diners que es van escapar dels bons.

Però la tensió és latent pel contagi de la crisi irlandesa, on l'oscil·lant Govern va anunciar ahir les línies generals del seu pla d'ajust. La pressió es va traslladar també a Portugal, el deute a 10 anys del qual es va moure en uns nivells molt més insostenibles que l'espanyol, amb una prima de risc d'uns 450 punts bàsics, amb un rendiment superior al 7%. El país va viure ahir una vaga general.

ATAC A L'EURO / Espanya no era Grècia, ni ho és avui, ni és Irlanda ni tampoc Portugal. Els missatges del Govern espanyol es van reiterar. La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va repetir per activa i per passiva que Espanya «no corre el risc de ser rescatada» i que més que un país, els especuladors ataquen l'euro.

Però els que han de comprar bons espanyols no ho veuen igual. Desconfien, venen per invertir en actius que es perceben com a més segurs, provoquen una caiguda del preu i, per tant, fan que la rendibilitat, que corre en sentit invers, es dispari. Si persisteix, la seva actitud podria ser un destorb per als objectius de reducció del dèficit públic. Fins a l'octubre, aquest desfasament va caure quasi a la meitat per l'aportació de l'increment de l'IVA el juliol passat.

L'objectiu bàsic de l'Executiu és consolidar el sanejament dels comptes públics. I per arribar al 2013 amb un dèficit del 3% del producte interior brut (PIB) requereix el concurs de les autonomies, amb les quals va arribar ahir a compromisos, i traslladar una imatge d'unitat en la lluita contra el dèficit.

Els experts creuen que és essencial que acabi la pressió sobre el deute i que s'abarateixi el preu que l'Estat ha de pagar per finançar-se. «Si no, haurà de retallar despeses amb implicacions de caràcter social», diuen.

Notícies relacionades

La política no ajuda l'economia

Irlanda acomiadarà 25.000 funcionaris públics i abaixarà el salari mínim

En aquesta línia, el Govern va multiplicar els esforços en pro de la credibilitat. Una trentena de les principals empreses de tots els sectors han estat convocades dissabte a la Moncloa pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, amb l'ànim d'«unir esforços» per trobar sortides «a la pitjor crisi de les últimes dècades» i recobrar la creació d'ocupació, segons els comunica en una missiva.

MERKEL HI AFEGEIX PRESSIÓ / Però la unitat de pensament i acció no es propaga igual per la Unió Europea (UE). I aquestes bretxes les aprofiten bé els especuladors. La cancellera alemanya Angela Merkel va insistir ahir en la idea que els inversors privats assumeixin el risc de no recuperar tot el seu capital en cas d'impagament del país emissor. Aquest missatge que espanta el capital va ser criticat per la ministra espanyola, Elena Salgado, que va considerar «inoportunes» aquestes declaracions.