Editorial
La política no ajuda l'economia
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Els grans inversors s'estan acarnissant amb el deute públic dels països en situació més delicada, que són justament els que ofereixen rendibilitat a canvi de risc, encara que aquest sigui conegut i controlable. És per això que la cotització del bo espanyol es manté en màxims, que les noves emissions, com la de dimarts, s'encareixen i que les d'Alemanya no es cobreixen del tot. De la mateixa manera que les lletres espanyoles a sis mesos es van subhastar al 2,26% i es va concedir només el 37% de la demanda, a Berlín la subhasta de 6.000 milions en bons a 10 anys
-al 2,59%- no va ser totalment coberta pels inversors. Estem assistint en directe a un festí dels taurons dels grans mercats financers, que coneixedors que es paguen primes excessives només van on poden caçar les peces millors.
No obstant, no tot és economia. Per això, els mercats -almenys els borsaris- es van calmar ahir en resposta a l'anunci del pla d'ajust del Govern irlandès, que, per cert, no apuja l'impost de societats, sinó que incrementa l'IVA fins a un injust 23%. La pausa del conflicte coreà també hi va influir.
El dèficit de política econòmica comunitària continua donant corda a l'especulació contra l'euro, mentre Alemanya sosté una actitud d'aparent incentiu a aquests atacs. Ho va fer quan va esclatar la crisi grega i ho fa ara amb Irlanda. El fet més curiós i lamentable és que l'oposició política interna de països com Irlanda, Portugal i Espanya fa el mateix amb la idea suïcida que el que està en joc no els afecta, com si als ciutadans se'ls pogués convèncer que la culpa només és del Govern de torn. La penúltima andanada del PP, propagant als quatre vents que el Govern ha enganyat els seus socis comunitaris com va fer al seu dia l'Executiu conservador grec, ja és d'un paroxisme que diu molt poc a favor seu. I a sobre desqualifica a priori la trobada de dissabte que ve del president del Govern amb les 30 primeres empreses del país dient que només busca la foto, quan, per poc eficaç que acabi resultant la reunió, sempre tindrà més efectes positius que negatius. Almenys, els 30 presidents podran dir a Zapatero què pensen de la situació i què esperen del Govern.
