Irlanda acomiadarà 25.000 funcionaris públics i abaixarà el salari mínim

Els irlandesos hauran de sotmetre's al nou i temible pla d'ajust -el quart des que va començar la crisi el 2008- anunciat ahir pel Govern. Les autoritats l'han dissenyat per estalviar 15.000 milions d'euros en quatre anys, cosa que representa gairebé el 10% del producte interior brut (PIB) del país. Uns 10.000 milions s'obtindran fent minvar els pressupostos i els 5.000 milions restants es recaptaran mitjançant l'augment d'impostos.

En un moment en què l'atur bat rècords a Irlanda, el Govern es disposa a suprimir 25.000 places de funcionari, el 7% de la plantilla nacional. És cert que l'Administració, amb 360.000 empleats, en un país de 4,5 milions d'habitants, necessita una cura d'aprimament. Una de les mesures més impopulars serà la baixada del salari mínim, amb la retallada d'un euro a l'hora, cosa que suposa baixar de 1.500 euros a 1.300 euros el sou mínim mensual.

Els nous jubilats rebran un 10% menys de paga i tots els pensionistes perdran algunes deduccions fiscals. També es revisarà a la baixa el subsidi de desocupació, que actualment concedeix 200 euros setmanals als que estan en atur sense límit de temps.

El pla es completarà amb un augment de l'impost sobre la renda per recaptar 1.900 milions extres i hi haurà una pujada gradual de l'IVA, que anirà creixent del 21% actual al 23% l'any 2014. En el document es diu als ciutadans que «tots hem de compartir la càrrega per poder disfrutar col·lectivament dels fruits que s'aconsegueixin, sense cap dubte, dels nostres esforços actuals», va dir el primer ministre, Brian Cowen. Dublín ha mantingut, davant de l'oposició de països com França i Alemanya, l'impost de societats en el 12,5%, cosa que Brussel·les considera competència deslleial.

BASE SÒLIDA / El comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va indicar ahir que el pla plurianual presentat per Cowen constituïa una «sòlida base» per a la negociació amb la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) del programa global d'ajustos a què està supeditada la concessió de l'ajuda financera europea i de l'FMI.

Rehn va destacar que l'aprovació per part d'Irlanda del pressupost del 2011 amb un ajust de 6.000 milions d'euros seria el més apropiat.

Notícies relacionades

La política no ajuda l'economia

La vaga general contra l'ajust bloqueja Portugal

Els experts de la Comissió Europea, del Banc Central Europeu (BCE) i de l'FMI estan negociant a Dublín els detalls d'aquest programa global des de fa una setmana. Les «negociacions avancen», van indicar fonts comunitàries. Però els punts que estan plantejant més dificultats són els augments d'impostos que s'han d'aconseguir per arribar als increments de recaptació previstos, l'amplitud de la reforma del sector bancari irlandès i les excessivament optimistes previsions econòmiques del Govern irlandès, que el fan subestimar els costos de la lenta recuperació i sobreestimar la capacitat de recaptació.

L'Executiu comunitari va assenyalar que només es permetrà la supervivència dels «bancs viables» i amb unes dimensions adequades. «Les entitats financeres hauran de vendre actius amb valor per assumir elles mateixes una part del cost de reestructuració i reduir l'import de les ajudes públiques», va precisar la portaveu del comissari de Competència.