La fita estadística

Un tret característic dels inversors, accentuat per la pertinaç crisi, és tenir marcat al calendari periòdiques fites -pedra o altre senyal clavat a terra que assenyala el límit d'una heretat, d'una contrada, etc., d'una distància a recórrer, que diu el DIEC- que determinen el seu estat d'ànim. I que, per la mateixa raó, els fan contenir l'alè els dies previs a la seva ­arribada.

Una vegada superada la reunió del G-20 del cap de setmana passat, n'hi ha un altre a l'horitzó. Divendres es publica la primera estimació del producte interior brut (PIB) dels Estats Units del tercer trimestre. L'expectació és enorme perquè la primera economia mundial va créixer el 3,6% durant els primers tres mesos de l'any, mentre que en el segon es va anunciar inicialment una pujada del 2,4% que al final va resultar ser de l'1,6%. Més del que s'esperaven els analistes (1,4%), però desmotivador.

El consens apunta a un creixement del 2% per al període comprès entre juliol i setembre. Més que entre abril i juny, però insuficient per crear ocupació. L'autèntic problema, amb tot, és que el rang de previsions dels experts va de l'1% al 3,6%. Si la dada decep, el pessimisme venedor pot acabar amb els ànims compradors de les últimes setmanes. I v­iceversa.

Una prova més, al cap i a la fi, de la dictadura de les estadístiques. Com reconeixia recentment el president de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Jaume García, la informació estadística té un «element d'error o incertesa» i convindria no fer-ne un «ús excessivament tancat».

Però aquestes consideracions no existeixen quan un es juga els diners propis o els gestionats per a altres. No segueixen aquell principi de sant Ignasi de Loiola que «en temps de torbació, no facis mudança», sinó tot al contrari, i ahir van optar per les vendes. L'Ibex 35 es va deixar el 0,67% del seu valor, fins als 10.797,8 punts. Menys que la resta dels grans índexs europeus, però aquests van pujar la vigília mentre que l'espanyol baixava.

L'apreciació del dòlar també va invitar a recollir beneficis i esperar notícies. S'ha d'estar alerta. Un important economista espanyol interpretava ahir que la millora del deute dels països amb més dificultats de l'eurozona, Espanya inclosa, es deu més a la pèrdua de valor de la moneda nord-americana que als seus esforços fiscals.

Els bancs que presenten resultats aquests dies van estar entre els més penalitzats: el BBVA (li toca demà i s'ha deixat el 0,3%), el Santander (dijous, 1,28%) i el Popular (divendres, 1,03%). També revelador sobre la situació econòmica seran les notícies que ofereixin altres companyies que donen informació dels seus comptes demà, com Vueling, Ebro Puleva, Acerinox i Mapfre.

BANC

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

POPULAR

BANC SANTANDER