Lego perd la batalla pel control del bloc de plàstic

les peces de colors amb què els nens construeixen acolorides estructures impossibles no són patrimoni de cap empresa. El grup danès Lego va perdre ahir l'última batalla per registrar com a marca pròpia el popular totxo de plàstic dels seus jocs de construcció. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) va rebutjar el seu últim recurs i va establir que aquesta peça no pot obtenir el rang de marca comunitària, perquè constitueix una mera solució tècnica i el seu registrament impediria a altres fabricants utilitzar peces similars, cosa que conferiria a Lego un monopoli inadequat.

Lego va presentar l'abril del 1996 la sol·licitud de registre com a marca del seu bloc de construcció quadrat amb les seves dues files de protuberàncies rodones a l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OHMI).

L'organisme comunitari inicialment va aprovar el 1999 el controvertit registrament del bloc de plàstic com a marca. Però posteriorment va anul·lar aquesta decisió el 2004, després del recurs presentat per la principal competidora de Lego, la firma canadenca Ritvik, ara denominada Mega Blocks, que utilitza peces similars als seus jocs de construcció.

Lego va presentar després successius recursos d'apel·lació contra aquesta anul·lació, que van ser desestimats. El Tribunal de la UE va rebutjar ahir l'últim recurs possible. Lego també va perdre davant el Tribunal Suprem del Canadà el 2005 la seva demanda contra Mega Blocks per la propietat intel·lectual dels blocs de plàstic.

Notícies relacionades

El deute de l’eurozona repunta al 88% del PIB i el dèficit baixa al 2,9%

Sumar admet la dificultat per aprovar aquest mes els permisos retribuïts

La sentència estableix que no es pot registrar com a marca una forma d'un producte necessària per a l'obtenció d'un resultat tècnic (els objectes construïts), ja que conferiria a una empresa el monopoli indefinit sobre solucions tècniques després de l'expiració del dret de la patent.

El grup català Freixenet també va veure rebutjada pel Tribunal de la UE la seva pretensió de registrar com a marca l'ampolla blanca de cava esmerilada que comercialitza amb la marca Carta Nevada, perquè la màxima autoritat judicial europea va considerar que una ampolla de cava no es podia registrar com a marca.