El deute de l’eurozona repunta al 88% del PIB i el dèficit baixa al 2,9%

L’arrencada del 2025 ha portat un nou repunt en el deute públic de l’eurozona, que es va situar en el 88% del PIB al tancament del primer trimestre, segons les dades publicades ahir per l’Eurostat. La xifra representa un augment de sis dècimes respecte a l’últim trimestre del 2024, quan la ràtio se situava en el 87,4%, i és també superior al 87,8% registrat en el mateix període de l’any passat.

El conjunt de la Unió Europea (UE) va seguir la mateixa tendència, amb un deute públic que va pujar al 81,8% del PIB, vuit dècimes més que en els últims tres mesos del 2024. En termes absoluts, el deute va arribar als 13,47 bilions d’euros a l’eurozona i als 14,82 bilions a la UE.

Espanya, amb una ràtio del 103,5% del PIB, es manté com el cinquè país amb més endeutament del bloc, només per darrere de Grècia (152,5%), Itàlia (137,9%), França (114,1%) i Bèlgica (106,8%). Tot i que les xifres continuen sent elevades, suposen una millora respecte al mateix trimestre del 2024, quan l’endeutament espanyol era del 106,3%, és a dir, 2,8 punts percentuals més. En contrast amb l’augment del deute, el dèficit pressupostari de l’eurozona es va reduir en el primer trimestre fins al 2,9% del PIB, de manera que va millorar tant respecte al trimestre anterior (3,2%) com respecte al mateix període del 2024 (3,1%). Al conjunt de la UE, l’evolució va ser similar, amb una reducció de quatre dècimes respecte a l’últim trimestre de l’any passat.

Millora notable

Espanya va registrar un dèficit del 2,7%, així que va millorar notablement en comparació al 3,1% del trimestre anterior i també respecte al 2,9% de l’any passat. Aquest descens reforça la trajectòria de consolidació fiscal iniciada després de la pandèmia, tot i que el país encara se situa per sobre de l’objectiu del 2%, que es marca el Govern per al tancament de l’any.

L’informe de l’Eurostat posa en relleu disparitats notables entre els països del bloc. Mentre que Grècia, Xipre i Irlanda van aconseguir fortes reduccions interanuals en el seu deute, d’altres com Polònia, Finlàndia i França van veure augmentar les seves ràtios de manera significativa.

Notícies relacionades

Sumar admet la dificultat per aprovar aquest mes els permisos retribuïts

Cuerpo veu com un aval al Govern que segueixi l’oferta

En termes de dèficit, Romania (-7,5%), França (-5,6%) i Bèlgica (-5,5%) lideren les xifres negatives, mentre que Xipre (5,6%), Grècia (4,2%) i Dinamarca (3,3%) presenten superàvits pressupostaris notables, un senyal de resiliència en alguns dels països més afectats durant la crisi de deute de la dècada passada.

L’informe confirma l’existència d’una doble velocitat en la recuperació fiscal dels països europeus, amb alguns que consoliden les seves finances públiques i d’altres que afronten més pressions estructurals. En aquest context, Espanya avança en la direcció correcta, tot i que continua tenint el repte de reduir el seu deute a mitjà termini sense comprometre el creixement.