EXPRESIDENT DE CAJASUR

Santiago Gómez: «La caixa s'anava dessagnant dia a dia»

Santiago Gómez Sierra.

Santiago Gómez Sierra.

1
Es llegeix en minuts
MARÍA OLMO
CÒRDOVA

Canonge del Cabildo de Còrdova, va presidir Cajasur fins dissabte a la matinada. En l’entrevista justifica la seva oposició a la fusió.

–¿Quan va decidir proposar al consell d’administració que Cajasur rebutgés la fusió amb Unicaja i recorregués al FROB, que equivalia a sol·licitar la intervenció?

–La història de la fusió en aquest últim any ha sigut una història de desacords tenyida per la falta de confiança. Hi ha hagut molts acords que s’han replantejat, reescrit i fins i tot incomplert. La responsabilitat amb Còrdova i amb l’ocupació va ser per a nosaltres una prioritat des del primer moment. Havíem advertit feia setmanes que no aprovaríem un projecte de fusió sense un acord laboral cert, tal com vam acordar fa gairebé un any.

–¿Per què optar per la intervenció? ¿És millor que la fusió?

–Ni l’he desitjat ni estic content amb la decisió adoptada, però sí que puc dir amb fermesa que crec que ha sigut l’única opció responsable en aquestes circumstàncies. La caixa s’anava dessagnant dia a dia en una dinàmica d’inactivitat en aquest procés, i mantenir aquesta situació a l’arbitri del que una part hagués volgut hauria suposat el pitjor per a impositors i treballadors. La caixa ha seguit perdent solvència els últims mesos que, hem de recordar, ha estat gestionada per Unicaja. El FROB evita la insolvència i dóna seguretat als impositors i a la societat.

Notícies relacionades

–¿Per què van exigir un acord laboral tancat quan el Banc d’Espanya n’admetia un de principis que es confirmaria el 28 de maig?

–No hem volgut defugir la decisió dels treballadors que, per una altra part, han votat a favor de posar la caixa en mans del FROB, però cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat. Hi ha hagut més de cinc mesos per desenvolupar un acord laboral satisfactori. Això era el que desitjava l’entitat, però la situació no permetia més pròrrogues.