Cajasur se suma al procés de fusió entre Unicaja i Caja Jaén

Cajasur finalment ha cedit davant les pressions de la Junta d’Andalusia i el Banc d’Espanya. La institució cordovesa, controlada per l’Església com a fundadora, va acordar ahir amb Unicaja incorporar-se a la fusió d’aquesta caixa amb la petita Caja Jaén. L’entitat és al punt de mira del regulador ja que, exceptuant la intervinguda Caja Castilla La Mancha (CCM), és la caixa que pateix la morositat més significativa del sistema. Al tancament del primer trimestre, el 7,91% dels seus crèdits estaven en situació d’impagament.

L’eterna aspiració de la Junta d’Andalusia de crear una gran caixa andalusa és cada vegada més a prop. La nova entitat, de la qual encara no se’n coneix el nom, es col·locaria entre les sis primeres del país pel que fa a nombre d’actius, amb uns 54.000 milions d’euros, i seria la cinquena en dipòsits, 39.369 milions.

REUNIONS PRÈVIES / Les reunions s’havien intensificat durant les últimes setmanes, especialment després de conèixer-se que Unicaja, després d’absorbir l’entitat jaenesa, deixava la porta oberta a altres incorporacions. De fet, segons algunes fonts del sector, tant el Banc d’Espanya com la Junta d’Andalusia --que va vetar les aspiracions de la caixa de l’Església amb entitats de fora de la comunitat-- havien augmentat les pressions sobre Cajasur. L’última reunió es va celebrar ahir mateix a Sevilla, i hi van assistir els màxims responsables de les dues entitats, a més de diversos membres del Capítol Catedralici de Còrdova. A mitja tarda, fonts de la conselleria andalusa d’Economia reconeixien que les postures entre les dues entitats eren «molt pròximes» per arribar a un acord «satisfactori per a les dues parts», com posteriorment el van definir des de les dues caixes d’estalvis.

El preacord es produeix just dos dies abans que Cajasur celebri el seu consell d’administració, en què previsiblement hi haurà llum verda per sumar-se a l’operació. La caixa controlada per l’Església ha endurit la seva postura en les últimes reunions i manté una sèrie de reivindicacions que considera irrenunciables: que no es perdin els 3.000 llocs de treball i que l’economia i l’activitat productiva de Còrdova no es vegin afectades; que es mantingui el control sobre l’obra social i cultural

--un dels seus pilars-- i, sobretot, que es respecti el paper de l’Església, que ha defensat amb dents i ungles l’opció de mantenir el seu patrimoni al marge de l’operació.

Notícies relacionades

Catalunya aixeca la veu femenina: Forbes elegeix les seves 100 dones més influents del 2025

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

A falta de conèixer els termes exactes de l’acord i el percentatge de representació de cadascuna a l’entitat resultant, la nova caixa haurà d’aclarir si millora els seus recursos amb els fons del Frob, una opció que inicialment van descartar les dues primeres, però que encara no es definitva tenint en compte la situació de Cajasur.

D’acord amb les xifres de l’any passat, la nova caixa tindria un volum de negoci d’aproximadament uns 78.000 milions d’euros i uns beneficis conjunts superiors als 330 milions.