Bicing: La bici com a estil de vida

Aquest emprenedor aficionat a les dues rodes i a la naturalesa va impulsar el 1989 un concepte de gran superfície de la bicicleta exitós tot i els atacs de les multinacionals.

Pere Cahué (43 anys) és un supervivent de les cadenescategory killersque, als anys 90, van desembarcar a Espanya per fer-se fortes en tota classe de negocis detallistes. Llavors es van sacsejar molts fonaments en els gremis de la joguina (Toys 'R' Us), el moble (Ikea) i els articles d'esport (Decathlon)."La resposta de molts va ser competir a força de preu, però va ser un error".Cahué va obrir un petit taller de bicis el 1989, tres anys abans de la irrupció de Decathlon --elsdemocratitzadorsfrancesos de l'esport que tant han abaratit les bicicletes-- i avui mou 8,5 milions d'euros a l'any amb les seves botigues Probike i Intemperie (roba i materialoutdoor).

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

La seva teoria era que els més exigents i els autèntics aficionats perseguien, a més d'un producte de qualitat i una bona postvenda, la sensació de pertànyer a un club. Aquesta idea li ha donat fruits. Les seves botigues a Barcelona sumen 3.000 metres quadrats i donen feina a 60 persones. S'hi venen bicis i accessoris, i també un estil de vida (s'organitzen excursions arreu del món, es dóna formació per a l'autoreparació de la bici), i tot això amanit amb assessoria. D'ofertes per franquiciar el concepte no n'hi han faltat. Però Cahué, antítesi de l'empresari addicte a la Blackberry, pren decisions de negoci --ens explica-- pensant no només en el mercat, sinó també en el seu benestar personal."Sí, es podria franquiciar, però no es tracta d'això. A més a més, amb tant de creixement no hauria pogut, per exemple, fer dues adopcions a la República Dominicana, que em van obligar a estar allà sis mesos".Cahué delega. I ha introduït treballadors clau en el capital, per poder disfrutar de més llibertat.

Sempre ha tingut clares les prioritats. Quan era un xaval es va enamorar de la naturalesa i de l'esport, en part pels estius que passava a la Seu d'Urgell. Es va frustrar la seva intenció d'estudiar INEF pel tall de la nota, així que va fer enginyeria tècnica agrícola."Em veia amb una granja de vaques".Quan estudiava, va muntar la seva primera empresa, de tractaments fitosanitaris."Eren productes ecològics, per la meva vena hippy".Ho va deixar."Tractava amb ajuntaments, una cosa exasperant; havia de matinar molt per ensulfatar, i el producte no era el millor".Una altra vegada va emergir el seu esperithippy, i va muntar un taller de bicis. Tenia 23 anys. Va tenir clar que, a més de reparar, havia de vendre bicis i accessoris --els productes més rendibles-- i que no podia arreglar i vendre en un mateix espai. El dependent no podia portar les mans tacades de greix."Avui Probike té 80.000 clients",resumeix.